Saltar al contingut principal

Capítol 1 · Part I · Fonaments

Introducció a Postext

Què és Postext, per què existeix i quin problema resol

Actualitzat 2026-10-267 minenescadefritptzhjaar

En poques paraules

Postext és un programa lliure i gratuït que compon les pàgines de llibres, revistes i informes al web. Els llibres impresos segueixen des de fa segles regles de maquetació molt acurades, com igualar les columnes o posar cada imatge a prop del text que l'esmenta. Les pàgines web no han tingut mai aquestes regles, i Postext les hi afegeix. Tu escrius el text i Postext col·loca a la pàgina cada línia, imatge i nota. Aquesta pàgina explica per què existeix el projecte i com va començar.

Un compositor tipogràfic programable per al web.

Obre qualsevol llibre ben maquetat. Fixa't en com s'assenta el text a la pàgina: columnes perfectament equilibrades, imatges encaixades en el flux, cap forat maldestre, cap línia solitària perduda al capdamunt d'una columna. Que tot això sembli tan natural és fruit de segles d'ofici.

Ara obre una pàgina web. Fins i tot les millors fan una altra impressió. El text topa amb les imatges. Les columnes es desborden o queden mig buides. Les notes a peu de pàgina se'n van al final de la pàgina en lloc de quedar-se a prop de les paraules que hi remeten. El web ens va donar la maquetació responsiva, però mai no ens ha donat la maquetació editorial.

Postext omple aquest buit. És un motor de composició que rep el teu contingut (text en Markdown i recursos declarats, com imatges de mapa de bits, diagrames SVG, taules i vídeos, que s'hi incorporen per referència) i hi aplica les mateixes regles que un tipògraf professional: evita òrfenes i vídues, equilibra les columnes, fa córrer el text al voltant dels obstacles i cuida l'espaiat. El resultat és una geometria de pàgina de qualitat editorial, que es dibuixa en canvas, HTML, PDF, EPUB o com a llibre en 3D.

Es basa en @chenglou/pretext, que mesura el text sense el DOM a una velocitat que fa possible tot això.

#La bretxa entre la impremta i el web

Durant segles, els tipògrafs han seguit regles que fan que el text sigui agradable de llegir. No són preferències estètiques: són principis forjats al llarg de generacions de llibres impresos, diaris i revistes.

  • Cap òrfena (una sola línia d'un paràgraf aïllada al capdamunt d'una columna).
  • Cap vídua (una sola línia d'un paràgraf abandonada al peu d'una columna).
  • Columnes equilibrades (d'una alçada semblant a tota la doble pàgina).
  • Text que envolta les figures, les cites destacades i les imatges inserides.
  • Notes a peu de pàgina ben col·locades, al final de la columna on se citen.
  • Notes al marge alineades amb el paràgraf que les cita.
  • Espaiat coherent i deliberat al voltant d'encapçalaments, cites i figures.
  • Partició de mots que evita rius d'espai en blanc i vores irregulars.

Més enllà d'aquestes regles, dues dimensions concretes i mesurables mostren fins a quin punt el web s'allunya de la impremta:

  • Amplada de línia. Bringhurst situa l'interval còmode entre 45 i 75 caràcters per a una columna (i entre 40 i 50 en multicolumna); la guia d'accessibilitat WCAG 1.4.8 fixa el límit en 80. La majoria de webs deixen que la línia s'estiri fins a 100, 120 o més, molt per sobre del punt en què l'ull la pot seguir sense perdre's.
  • Interlineat. La tradició recomana 1,3–1,5 vegades la mida de la font, i WCAG 1.4.12 exigeix que el contingut continuï funcionant amb almenys 1,5. Però el valor adequat depèn de l'amplada de línia: un interlineat que es llegeix bé a 50 caràcters es queda curt a 90. Els tipògrafs ajusten l'un en funció de l'altre; CSS no ofereix cap manera automàtica de fer-ho.

I aquí s'acaba el que dona CSS: column-count i poca cosa més. No permet controlar on van els recursos, no sap quan hi ha desbordament, no evita òrfenes ni vídues d'una columna a l'altra i no té cap manera nativa de fer córrer el text al voltant d'un obstacle qualsevol. Les maquetacions editorials en diverses columnes continuen sent artesanals: dissenys estàtics que es trenquen tan bon punt canvia la mida de la pantalla.

El web fa més d'una dècada que té maquetació responsiva: flexbox, grid, contenidors que s'adapten a qualsevol pantalla. El que no ha tingut mai és una maquetació editorial responsiva, aquella en què el contingut es redistribueix amb intel·ligència per les columnes, al voltant de les imatges i entre les notes a peu de pàgina, seguint les regles que fan que el text sigui agradable de llegir.

La bretxa entre les columnes de CSS i la maquetació editorialCSS ofereix column-count i poca cosa més; la maquetació editorial necessita control d’òrfenes i vídues, flux al voltant d’obstacles, equilibratge de columnes, col·locació de notes a peu de pàgina i refinament per convergència.El que ofereix CSScolumn-count…i poca cosa més.✗Sense control d’òrfenes/vídues✗Sense flux al voltant d’obstacles✗Sense equilibratge de columnes✗Sense col·locació de notes a peu de pàgina✗Sense convergència/refinamentla bretxaEl que necessita la maquetació editorial✓Prevenció d’òrfenes i vídues✓Flux de text al voltant de recursos✓Columnes equilibrades✓Col·locació de notes a peu de pàgina✓Control de la partició de mots✓Refinament per convergència= Postext
El que ofereix CSS davant del que realment necessita la maquetació editorial.

#Una dècada buscant la peça que faltava

El projecte Content First va arrencar el 2014 com un intent primerenc de portar la qualitat de la composició editorial al web. Maquetacions en columnes, experiments de flux de text, un prototip rere l'altre, i sempre el mateix mur: no pots prendre bones decisions de composició sense saber exactament quant espai ocuparà el text.

Sembla senzill, però aquí hi ha tot el problema. Cada vegada que preguntes al navegador «quant mesura aquest paràgraf a aquesta amplada?», obligues el navegador a recalcular tota la maquetació (un reflow). Fes-ho uns quants centenars de vegades en un document complex de diverses columnes i la pàgina es congela. El navegador no es va dissenyar per a aquesta mena de mesura especulativa: provar deu amplades de columna per trobar la millor, mirar on convé tallar un paràgraf, comprovar si una imatge hi cap o s'ha de passar a la columna següent.

Faltava una manera de mesurar text prou ràpida per experimentar lliurement, sense bloquejar el fil principal. Durant una dècada, aquesta eina no va existir.

#La peça que faltava

El 2025, Cheng Lou va publicar Pretext: una biblioteca que mesura text sense el DOM, entre 300 i 600 vegades més ràpida que el reflow del navegador i exacta al píxel a Chrome, Safari i Firefox. Calcula l'alçada del text i els salts de línia amb les mètriques de font del canvas i aritmètica pura, sense tocar mai el DOM.

Amb Pretext desapareix el coll d'ampolla que havia aturat aquest treball durant deu anys. Es poden mesurar milers de blocs de text en mil·lisegons, provar deu configuracions de columnes i quedar-se amb la millor, o executar tot l'algorisme de composició cada vegada que canvia la mida de la finestra, sense bloquejar el fil principal.

Postext és el que ve després.

#Pretext + Postext

Els noms són intencionats: són dues meitats de la mateixa operació. Separar-les és important perquè fan feines diferents (una mesura, l'altra decideix), i tenir la mesura a part permet fer-la servir des de qualsevol backend sense lligar-la a les regles editorials.

Pretext és el que passa abans de col·locar el text: mesurar quant espai necessitarà. No fa servir el DOM; treballa amb el canvas i amb nombres purs.

Postext és el que passa després de la mesura: les decisions editorials. A partir de les dimensions exactes de cada bloc de text a qualsevol amplada, el motor decideix on va cada element: a quina columna, en quina posició, al voltant de quins recursos ha de córrer i quines regles tipogràfiques ha de complir.

import { prepare, layout } from '@chenglou/pretext';
import { buildDocument, renderToCanvas, renderToHtml } from 'postext';
import { renderToPdf } from 'postext-pdf';
 
// pretext: mesurar (la feina "pre")
const prepared = prepare(paragraphText, '16px/1.5 Inter');
const { height } = layout(prepared, columnWidth, 24);
// => "Aquest paràgraf fa 144px d'alçada a aquesta amplada de columna."
 
// postext: decidir (la feina "post")
const vdt = buildDocument(content, config);
// => Un Arbre Virtual del Document complet amb cada paràgraf,
//     encapçalament i recurs col·locats en coordenades exactes.
 
// Un únic VDT, tres modes de sortida:
const canvases = renderToCanvas(vdt);                       // bitmap pixel-perfect per pàgina
const html = renderToHtml(vdt);                             // DOM seleccionable per al web
const pdfBytes = await renderToPdf(vdt, { fontProvider });  // PDF a punt per imprimir

Pretext proporciona les mesures. Postext proporciona la composició.

Pretext mesura, Postext decideixPretext mesura el text sense el DOM, a partir del canvas. Postext fa servir aquestes dimensions exactes per decidir la columna, la posició, el flux al voltant dels recursos i les regles d’òrfenes, vídues i equilibratge.Pretextmesurar144pxSense DOM, basat en canvas300-600x més ràpid que el reflowTalls de línia exactes al píxeldimensionsexactesPostextdecidirQuina columna, quina posicióFlux al voltant de recursosÒrfenes, vídues, equilibratge
Dues meitats de la mateixa operació: Pretext abans, Postext després.

Pretext el va crear Cheng Lou. Postext s'hi basa.

#Com funciona

El procés té tres etapes:

  1. Tu proporciones el contingut. Text en Markdown i recursos declarats: imatges de mapa de bits, diagrames SVG, taules i vídeos. Una referència en línia :ref{id="..."} numera el recurs i, alhora, el fa flotar fins a una banda superior o inferior prop de la primera referència, tal com un tipògraf d'impremta col·loca les figures. El contingut continua sent purament semàntic: descriu què cal presentar, no com, i les decisions de composició no queden mai fixades al document d'origen. La secció de Recursos del format de document recull la sintaxi completa.

  2. El motor pren les decisions. Postext analitza el contingut, demana a Pretext una mesura del text exacta al píxel sense tocar el DOM i després executa un pipeline de composició de diverses passades: equilibra les columnes, numera i fa flotar els recursos, evita vídues i òrfenes, alinea les línies de base i afina l'espaiat. Totes les decisions depenen de la configuració: geometria de la pàgina i de la maquetació, text de cos i encapçalaments, i també tableStyle per a la tipografia de les cel·les de taula, captionStyle per als peus de figura i diagramStyle amb singleInk, que torna a pintar els diagrames SVG amb matisos d'una sola tinta segons la luminància, per imprimir amb un únic color directe. Tu defineixes les regles i el motor les aplica.

  3. Obtens una composició completa. Coordenades i dimensions precises de cada element a cada pàgina. Els renderitzadors tradueixen aquesta geometria al format de destinació: canvas per a una previsualització en mapa de bits exacta al píxel (renderToCanvas, renderPage), HTML per a una tipografia seleccionable al web que s'adapta quan canvia la mida (renderToHtml, renderToHtmlIndexed), PDF per a una sortida a punt per imprimir amb les fonts incrustades (renderToPdf, del paquet postext-pdf), EPUB 3 per als lectors de llibres electrònics (renderToEpub, de postext-epub), paquets SCORM amb exercicis que envien els resultats a una plataforma d'aprenentatge (renderToScorm, de postext-scorm) i un llibre en 3D que es fulleja al navegador (createFolioFromDocument, de postext-folio). Totes les sortides es dibuixen a partir de la mateixa composició.

Procés de composició en tres etapesEl Markdown enriquit i la configuració entren al motor, que compon en diverses passades amb la mesura de Pretext integrada i genera HTML o PDF renderitzat.123#Markdown enriquit+ configuracióanalitzarMotor de Postextmesura amb Pretextcomposició en diverses passadesrenderitzarHTML / PDFsortida renderitzada
Hi entra contingut i en surt geometria, que després es renderitza al format de destinació.

Per veure en detall com funciona el motor per dins (l'Arbre Virtual del Document, el pipeline de diverses passades i el bucle de convergència), consulta el document d'Arquitectura. Per a la referència completa de les opcions de configuració, des de la geometria de la pàgina fins als estils de les taules, dels peus de figura i dels diagrames, consulta la pàgina de Configuració. I per provar-ho tot en viu, obre el Sandbox: hi trobaràs un editor per al text de cada capítol, un tauler Recursos amb editor de taules i pujada d'imatges i SVG, un tauler Disseny que presenta tots els paràmetres en termes editorials, previsualitzacions en viu en canvas, PDF, Folio (3D), HTML i EPUB, i una exportació a SCORM.

#Reconeixements

Pretext, de Cheng Lou: la biblioteca de mesura de text sobre la qual s'aixeca Postext. Sense una mesura exacta al píxel, sense el DOM i en menys d'un mil·lisegon, res d'això no seria viable.

Content First (~2014): la primera exploració de la composició editorial d'alta qualitat al web. Una dècada topant amb murs, aprenent què no funciona i convencent-se que aquest problema mereix una solució de debò.

Postext es recolza en segles de tradició tipogràfica. Les regles que aplica no són inventades: les ha heretat de la feina de tipògrafs, dissenyadors i compositors que van refinar l'ofici de fer el text llegible molt abans que existissin les pantalles. Des dels tipus mòbils de Gutenberg fins a la tipografia asimètrica de Tschichold, passant pels Elements de l'estil tipogràfic de Bringhurst, l'ofici de disposar text sobre una pàgina fa més de cinc-cents anys que evoluciona. Postext porta aquesta saviesa acumulada al web, on ha brillat per la seva absència.