En poques paraules
Una antologia breu d'una gran novel·la xinesa amb un índex dels noms dels personatges. Les mateixes marques donen dues edicions: una ordenada per so i l'altra per nombre de traços.
Què compondràs
Una antologia breu de 紅樓夢 (Somni del pavelló vermell) que recull, dels capítols 1 a 3, els passatges en què apareix cada personatge i acaba amb un índex dels seus 47 noms, més quatre remissions des d'altres noms. Surt en dues edicions amb les mateixes marques. La de la Xina continental, en caràcters simplificats, ordena els noms per la inicial en pinyin, F, H, J…; la de Taiwan, en caràcters tradicionals, pel nombre de traços del primer caràcter, 三畫, 四畫… Totes dues són llibres en rústica de 大32开, 140 × 203 mm, amb 26 caràcters per línia en Noto Serif, els títols de capítol en una Kai i els avanttítols, els folis i les lletres de l'índex en Noto Sans. La targeta amplia els primers grups de l'índex simplificat, de la F a la L. Un índex onomàstic i un índex de matèries fa el mateix tipus d'índex per a una monografia en anglès o en castellà.
Aquesta recepta respon a
- Com agrupo un índex de noms xinesos per pinyin o per nombre de traços?
- Com porto els caràcters xinesos al PDF sense caixes buides?
La resposta curta
// Marks in the Markdown, one per passage; main is the page where the character enters:
// 字:index[士隐]{term="甄士隐" main} :index{term="贾化" see="贾雨村"}
// Printed at the end of each edition: # 人名索引 {style="index"}, then :::index
const index = (e) => ({
// 'auto' reads the same from the locale: pinyin for zh-Hans, strokes for zh-Hant.
groupBy: e.locale === 'zh-Hans' ? 'pinyin' : 'stroke', // A B C… or 三畫 四畫…
fontFamily: e.serif, fontSize: pt(9), lineHeight: pt(14),
separator: '\u3000', locatorSeparator: ',', // 贾宝玉 4,6: an ideographic space, then ,
see: { italic: false }, // 见 / 見 upright: Chinese has no italic (gotcha: cjk-no-italic)
groups: { fontFamily: e.sans, fontSize: pt(9.5), fontWeight: 700, color: col('cinnabar'),
marginTop: pt(6.25) }, // the three names of 九畫 stay whole at the foot of their column
});
const indexHeading = { id: 'index', numbered: false, breakBefore: { enabled: true, parity: 'any' },
layout: { layoutType: 'double', gutterWidth: pt(21) } }; // two columns, 2 characters apart
Ingredients
- Funcions
- Índex analíticFonts xineses, japoneses i coreanesEstils de títolCapítols sense númeroObertures dissenyadesAtributs de títolNumeració xinesaRetícula de caràctersTall de línies en xinèsCapçaleres i folisMarges simètricsEquilibri de columnesEstils de paràgrafPaleta de color semànticaExportació a PDF
- També fa servir
- Color del paperCapçaleres segons el tipus de pàginaFonts incrustades al PDFGeometria per seccióSalts de línia als títols
- Tipografia
- Noto Serif SC, Noto Sans SC, Ma Shan Zheng, Noto Serif TC, Noto Sans TC, LXGW WenKai TC (SIL OFL 1.1)
- Recursos
- Cap: totes les imatges es dibuixen en codi
Elaboració
#1 · Marca cada nom on el lector el troba
La configuració és la resposta curta de més amunt; la resta és al Markdown. La marca arxiva el nom complet, tant si l'imprimeix el text com si no: 字:index[士隐]{term="甄士隐" main} imprimeix 士隐 i anota la pàgina sota 甄士隐. main posa la pàgina en negreta, i la nota sota el títol de l'índex explica què vol dir aquí: la pàgina en què el personatge entra en escena. Jia Baoyu neix al capítol 2 sense que l'anomenin (又生了一位公子), així que la marca va sense text per imprimir, :index{term="贾宝玉"}, i la seva entrada diu 4, 6. Els malnoms i els noms d'abans tenen la seva pròpia remissió, :index[凤辣子]{term="凤辣子" see="王熙凤"}, que Postext imprimeix a la manera xinesa, després d'un punt i sense espai: 凤辣子。见王熙凤 (Marques d'índex).
#2 · Deixa que la llengua decideixi l'ordre
// The mainland edition in Simplified characters and the Taiwan edition in Traditional ones.
// Each takes the Song (serif), Hei (sans) and Kai faces cut for its script. Fontsource has no
// Kai text face with mainland forms: LXGW WenKai TC draws 冷 the Taiwan way, so the mainland
// titles take Ma Shan Zheng, a brush Kai.
const EDITIONS = {
hans: { locale: 'zh-Hans', serif: 'Noto Serif SC', sans: 'Noto Sans SC', kai: 'Ma Shan Zheng' },
hant: { locale: 'zh-Hant', serif: 'Noto Serif TC', sans: 'Noto Sans TC', kai: 'LXGW WenKai TC' },
};
Les dues edicions comparteixen la configuració, i a l'índex n'hi ha prou de canviar locale: groupBy: 'auto' agrupa un índex zh-Hans per pinyin i un de zh-Hant per traços; la resposta curta escriu els dos valors perquè els vegis. Les entrades s'ordenen segons el mateix criteri que les lletres de grup, així que els mateixos noms canvien de lloc: 甄费 va abans que 甄士隐 a la Z (fèi abans que shì) i darrere a 十四畫 (士 té tres traços; 費, dotze); 宁国公 i 荣国公 se separen a la N i la R, mentre que 寧國公 i 榮國公 continuen junts entre els noms de catorze traços (Índex analític). Les lectures i els traços surten de l'ordenació xinesa del navegador; un cognom que llegeix malament (曾, 单, 解) porta una clau sort escrita amb caràcters que tinguin la lectura correcta.
#3 · Carrega cada font amb els caràcters que compon
const DIGITS = '0123456789';
const HEADS = '第回一二三四五六七八九十画畫ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ'; // 第一回, the index heads
const all = (md, re) => [...md.matchAll(re)].map((m) => m[1]).join('\n');
for (const [key, md] of [['hans', markdown], ['hant', traditional]]) {
e = EDITIONS[key];
await loadCjkFonts({ [e.serif]: ['400'] }, md); // the text, the index, the running heads
await loadCjkFonts({ [e.serif]: ['700'] }, DIGITS); // the bold page numbers
await loadCjkFonts({ [e.sans]: ['700'] }, all(md, /kicker="([^"]*)"/g) + HEADS + DIGITS);
await loadCjkFonts({ [e.kai]: ['400'] }, all(md, /^# ([^{\n]*)/gm)); // the titles alone
}
Fontsource parteix cada gruix d'una font xinesa en uns cent fitxers, i loadCjkFonts baixa els que toca el seu text. La Song rep el llibre sencer, així que les capçaleres no li costen res; la seva negreta, les xifres de les pàgines principals; la Hei, el text dels atributs kicker, les lletres de l'índex i les xifres dels folis, i la Kai, els tres dístics i 人名索引. El PDF segueix el mateix camí: cjkPdfProvider incrusta aquests fitxers, cadascun reduït als caràcters que fan servir les seves pàgines, i cap caràcter no surt com una caixa buida. La Kai canvia amb l'edició. LXGW WenKai TC, l'única Kai de text de Fontsource, dibuixa formes heretades, 冷 amb l'antic peu 卩 de 令, i centra comes i punts, així que els títols de l'edició simplificada van en Ma Shan Zheng, una Kai de pinzell amb les formes del continent (Fonts xineses, japoneses i coreanes).
#4 · Posa la nota a l'obertura de l'índex
const opener = (e, sink, kicker, note = []) => ({
enabled: true,
minHeight: pt(LEAD * sink), // the text starts on the same line after every opener
slot: { elements: [
{ kind: 'text', id: 'kicker', content: kicker, fontFamily: e.sans, fontSize: pt(9),
fontWeight: 700, letterSpacing: pt(2.7), color: col('cinnabar'), align: 'center',
placement: { ...at('container', 'top', 0, 8), size: { width: 'fill', height: 'auto' } } },
{ kind: 'text', id: 'title', content: '{titleText}', fontFamily: e.kai, fontSize: pt(16),
lineHeight: 1.45, color: col('ink'), align: 'center',
overflow: 'wrap', // design text ends in an ellipsis by default
placement: { ...at('#kicker', 'below', 0, 3), size: { width: 'fill', height: 'auto' } } },
{ kind: 'rule', id: 'rule', direction: 'horizontal', thickness: pt(0.5), color: col('rule'),
placement: { ...at('#title', 'below', (MEASURE - 12) / 2, 4), size: { width: mm(12) } } },
...note,
] },
});
// The note (note="…" on the heading) sits above the columns: no paragraph for balancing to loosen.
const indexNote = (e) => [{ kind: 'text', id: 'note', content: '{attr.note}',
fontFamily: e.serif, fontSize: pt(9), lineHeight: 1.6, color: col('muted'), align: 'center',
overflow: 'wrap', placement: { ...at('#rule', 'below', -(MEASURE - 12) / 2, 4),
size: { width: 'fill', height: 'auto' } } }];
La nota és un atribut del títol, # 人名索引 {style="index" kicker="按汉语拼音排列" note="…"}, i ocupa tota la caixa per sobre de les dues columnes. Com a paràgraf dins de les columnes servia de palanca a l'equilibratge: per igualar l'última pàgina de l'edició tradicional, la maquetació l'afluixava a dotze caràcters per línia en una columna de catorze. La nota és una sola frase, 本索引收录前三回选文中的人物,粗体页码为人物出场之页;别名与原名另立参见条目。, que el disseny parteix en línies: el text de disseny d'un llibre xinès segueix les regles de tall de línia i les amplades dels signes del cos, així que ,; van a mitja amplada a l'edició simplificada i a amplada completa a la tradicional, com al text, i cap línia de la nota no comença amb un signe. Les obertures de capítol fan servir el mateix disseny, amb 第{numberHan}回 com a avanttítol, que imprimeix 第一回 en l'escriptura del document.
#5 · Mostra les dues pàgines d'índex juntes
const indexPage = (doc) => doc.pages[doc.blocks.find((b) => b.headingStyleId === 'index')
?.pageIndex ?? doc.pages.length - 1];
const labels = { hans: t({ en: 'Simplified · by pinyin', es: 'Simplificado · por pinyin' }),
hant: t({ en: 'Traditional · by strokes', es: 'Tradicional · por trazos' }) };
document.getElementById('pages').insertAdjacentHTML('beforebegin', `<section id="indexes" style="
display:flex;flex-wrap:wrap;justify-content:center;gap:24px;padding:28px 16px;background:#e9e4da">
${Object.keys(docs).map((key) => `<figure style="margin:0;width:min(340px,44vw)">
<canvas id="index-${key}" role="img" style="display:block;width:100%;background:#fff;
box-shadow:0 18px 36px -18px rgb(0 0 0 / .45)"></canvas><figcaption style="margin-top:10px;
font:600 11px/1 system-ui,sans-serif;letter-spacing:.14em;text-transform:uppercase;color:#5b534a">
${labels[key]}</figcaption></figure>`).join('')}</section>`);
for (const [key, doc] of Object.entries(docs)) {
const canvas = document.getElementById(`index-${key}`);
const page = indexPage(doc);
canvas.setAttribute('aria-label', `${labels[key]}, ${page.pageLabel}`);
renderPageToCanvas(page, doc, canvas, { scale: (2 * canvas.clientWidth) / page.width });
}
El codi compon les dues edicions i deixa la simplificada a la taula. Els botons 简体版 i 繁體版 canvien d'edició, i amb cada canvi s'ofereix el PDF de la que és a la vista, chinese-name-index-hans.pdf o chinese-name-index-hant.pdf. La captura registra totes dues (capture.doc: ['first', 'last']): les vuit primeres pàgines de més amunt són de l'edició simplificada, i les quatre següents, de la tradicional, la primera pàgina i l'índex per traços. La franja que hi ha a sobre de la taula mostra la primera pàgina d'índex de cada edició. El PDF que acompanya la recepta és el de l'edició simplificada.
La recepta completa
// ═══ Postext Cookbook · Nº 079 · An index of Chinese names, by pinyin and by strokes ═══
// https://postext.dev/en/cookbook/chinese-name-index
// Code: MIT · Text: 紅樓夢 (1792), zh.wikisource revision 9685985 (CC BY-SA 4.0) · Pictures: none
// Fonts: Noto Serif/Sans SC/TC, Ma Shan Zheng, LXGW WenKai TC (OFL 1.1) · Needs postext ≥ 1.28.0
import { buildDocument, withLoadedFonts, renderPageToCanvas } from 'https://esm.sh/postext';
import { renderToPdf, decompressWoff2 } from 'https://esm.sh/postext-pdf';
const LANG = 'es'; // @lang: the language of the sample document ('en' | 'es')
const RECIPE = 'chinese-name-index';
// ─── 1 · Design ─────────────────────────────────────────────────────────────
// #region palette: ink on a warm paper, one cinnabar for the heads and the index letters
const palette = {
ink: '#1f1b18', // text
cinnabar: '#a3301f', // the one accent: 回 numbers, index heads
muted: '#6b635a', // running heads, folios, colophon
rule: '#d6cdbf', // the short rule under each title
paper: '#fbf8f1',
};
// Each colour carries its hex and the palette entry it follows.
const col = (id) => ({ hex: palette[id], model: 'hex', paletteId: id });
const colorPalette = [
...Object.entries(palette).map(([id, hex]) => ({ id, name: id, value: { hex, model: 'hex' } })),
// The engine's defaults link to main-color: point it at the accent, never the default blue.
{ id: 'main-color', name: 'accent (defaults)', value: { hex: palette.cinnabar, model: 'hex' } },
];
// #endregion
// #region editions: one book, two scripts; the locale decides the index order
// The mainland edition in Simplified characters and the Taiwan edition in Traditional ones.
// Each takes the Song (serif), Hei (sans) and Kai faces cut for its script. Fontsource has no
// Kai text face with mainland forms: LXGW WenKai TC draws 冷 the Taiwan way, so the mainland
// titles take Ma Shan Zheng, a brush Kai.
const EDITIONS = {
hans: { locale: 'zh-Hans', serif: 'Noto Serif SC', sans: 'Noto Sans SC', kai: 'Ma Shan Zheng' },
hant: { locale: 'zh-Hant', serif: 'Noto Serif TC', sans: 'Noto Sans TC', kai: 'LXGW WenKai TC' },
};
// #endregion
const LEAD = 18; // body leading in pt: 1.7 × the 10.5 pt text (五号)
const MEASURE = (26 * 10.5 * 25.4) / 72; // the grid's 26 characters of 10.5 pt, in mm
const at = (to, edge, x = 0, y = 0) => ({ anchor: { to, edge }, offset: { x: mm(x), y: mm(y) } });
// #region answer: the same marks, grouped by pinyin in zh-Hans and by strokes in zh-Hant
// Marks in the Markdown, one per passage; main is the page where the character enters:
// 字:index[士隐]{term="甄士隐" main} :index{term="贾化" see="贾雨村"}
// Printed at the end of each edition: # 人名索引 {style="index"}, then :::index
const index = (e) => ({
// 'auto' reads the same from the locale: pinyin for zh-Hans, strokes for zh-Hant.
L'script.js compost funciona tal com és: enganxa'l com a script de mòdul en qualsevol pàgina o obre la recepta a CodePen. Carpeta de la recepta a GitHub ↗ (s'obre en una pestanya nova)
Variants
#Ordena per pinyin un índex en caràcters tradicionals
Una edició tradicional per a lectors que cerquen els noms per la lectura pot ordenar-los per pinyin. Posa groupBy: 'pinyin' a les dues edicions: les lletres de grup són A–Z i les entrades conserven els caràcters tradicionals. L'avanttítol diu com s'ordena l'índex, així que canvia'l també al Markdown tradicional, a kicker="依漢語拼音排列".
- groupBy: e.locale === 'zh-Hans' ? 'pinyin' : 'stroke', // A B C… or 三畫 四畫…
+ groupBy: 'pinyin', // A B C… in both scripts#Imprimeix els noms sense lletres de grup
Una llista curta de noms es llegeix bé amb una línia en blanc entre grups i cap lletra a sobre. Conserva els grups i treu les lletres. groupBy: 'none' no serveix per a això: només separa símbols, números i paraules, i aquí tots els noms comencen per un caràcter xinès, així que els 47 anirien en un sol bloc.
- groups: { fontFamily: e.sans, fontSize: pt(9.5), fontWeight: 700, color: col('cinnabar'),
- marginTop: pt(6.25) }, // the three names of 九畫 stay whole at the foot of their column
+ groups: { enabled: false, marginTop: pt(14) }, // no heads; a blank line between groupsErrors freqüents
Error freqüent
Les fonts xineses es carreguen per fragments, amb el bloc cjk
Fontsource serveix una família xinesa, japonesa o coreana en un centenar de fitxers per pes, cadascun amb un interval de caràcters. loadFonts només baixa el fitxer latin, així que a la pantalla els caràcters xinesos surten d'una font del sistema i es mesuren malament, i fontsourceProvider lliura al PDF aquest fitxer latin, que els imprimeix com a caixes buides. Afegeix el bloc cjk del kit, crida loadCjkFonts(FONTS, markdown) després de loadFonts (una vegada per veu, amb el text que compon, si el llibre fa servir diverses fonts xineses) i passa a renderToPdf fontProvider: cjkPdfProvider: tots dos agafen els fitxers que contenen els caràcters del text. Fonts xineses, japoneses i coreanes →
Error freqüent
El xinès no té cursiva
Les famílies CJK no porten cursiva, i la tipografia xinesa marca l'èmfasi amb punts al costat dels caràcters, no pas inclinant-los. En un document etiquetat com a xinès, *…* posa punts d'èmfasi als caràcters xinesos que abasta i deixa la cursiva per a les paraules llatines (cjk.emphasis: 'dots', el valor predeterminat en xinès); :dots[…] els posa a qualsevol lloc. Amb cjk.emphasis: 'italic', o en un document etiquetat en o es, *…* fa que el canvas inclini els glifs rodons, una obliqua sintètica que la tipografia xinesa no fa servir mai (el PDF recorre a la rodona): conserva l'etiqueta xinesa, o marca l'èmfasi en negreta o amb una font Kai (LXGW WenKai) amb un estil de paràgraf o de xip. Fonts xineses, japoneses i coreanes →
Error freqüent
Etiqueta el document zh-Hans o zh-Hant, no amb LANG
Les edicions d'una recepta són en i es, però una mostra xinesa és xinesa en totes dues: `locale: LANG` l'etiquetaria com a anglès o castellà, separaria les seves paraules llatines, anomenaria Figure o Figura les seves figures i donaria al PDF una llengua equivocada. Des de postext 1.30 l'etiqueta és a més la llengua en què es compon el text (en què es mesura, es pinta i s'incrusta), de manera que sota una etiqueta anglesa o castellana una font xinesa compon amb altres formes les xifres i la puntuació que comparteix amb el text llatí, i les línies es parteixen per un altre lloc. Escriu tu l'etiqueta: 'zh-Hans' (convencions de la Xina continental: tall GB, puntuació Kaiming) o 'zh-Hant' (Taiwan: puntuació d'amplada completa centrada); 'zh-HK' per a Hong Kong. Un 'zh' tot sol es llegeix com a xinès simplificat continental. Una mostra japonesa porta 'ja' (gotcha ja-locale-tag). Tall de línies en xinès →
Error freqüent
Compon la puntuació de cada regió amb una font d'aquella regió
Les amplades de la puntuació mouen el blanc de cada signe al costat on el posa la regió del document, no al costat on el dibuixa la font: amb zh-Hans, una coma Kaiming conserva la meitat esquerra de la seva caixa, on una font simplificada dibuixa el signe, i cedeix la dreta. Una font tradicional centra ,。 a la caixa, de manera que la meitat que se'n va s'emporta part del signe i la coma s'enganxa al caràcter següent. LXGW WenKai TC, l'única Kai de text de Fontsource, ho fa en text simplificat. Compon el text, les notes i les cites continentals en Noto Serif SC o Noto Sans SC, deixa les fonts TC per a zh-Hant i fes servir una lletra de pinzell simplificada (Ma Shan Zheng) només en línies d'exhibició, on el text de disseny no aplica amplades de puntuació. A més, dibuixa formes heretades que no imprimeix ni l'estàndard continental ni el de Taiwan, 為 amb el 爫 de 爲 i 令 (a 冷, 領) amb el peu de 卩: revisa els caràcters que compon a cada pàgina. Amplada de la puntuació xinesa →
- La configuració
indexés del document, així que un document imprimeix un sol ordre. Un llibre que vulgui un índex per pinyin i un altre per traços es compon dues vegades, com fa aquest codi. - En una retícula de caràcters l'equilibratge de columnes està desactivat per defecte, i l'última pàgina de cada índex ompliria la primera columna fins al peu: el colofó de l'edició simplificada començaria sota la Z i acabaria al cap de la segona columna.
headings.balancing: { enabled: true }talla abans la primera columna d'aquesta pàgina, de manera que els noms continuen a la segona i el colofó queda sencer a sota (Equilibratge de columnes). El tall cau entre entrades i no deixa mai un nom d'un grup sol al peu o al cap d'una columna (index.groups.splitMinEntries, 2 per defecte), així que les dues columnes només acaben igualades quan les llargades ho permeten. Aquí cada colofó porta una frase sobre l'ordre del seu índex, i les columnes de les dues pàgines de tancament acaben a menys d'un terç de línia l'una de l'altra.
Crèdits
- Recepta
- Ignacio Ferro
- Text
- Dream of the Red Chamber (紅樓夢), chapters 1–3, passages where the characters first appear, in the Cheng–Gao edition of 1792 (程乙本); Wikisource transcription, revision 9685985. The Traditional edition reads the source's 原系 as 原係; both set its -- as ——; the Simplified edition converted with OpenCC · Cao Xueqin, Cheng Weiyuan and Gao E; transcription by Wikisource editors · CC BY-SA 4.0
- Fonts
- Noto Serif SC (SIL OFL 1.1) · Noto Sans SC (SIL OFL 1.1) · Ma Shan Zheng (SIL OFL 1.1) · Noto Serif TC (SIL OFL 1.1) · Noto Sans TC (SIL OFL 1.1) · LXGW WenKai TC (SIL OFL 1.1)
- Codi
- MIT, com Postext
Editar aquest text ↗ (s'obre en una pestanya nova)Carpeta de la recepta a GitHub ↗ (s'obre en una pestanya nova)


