Capítol 3.3 · Part II · L'ofici
Configuració: text de cos
La tipografia del text corregut: la font, la mida i l'interlineat, els colors, els sagnats, les cites, el vers, les tabulacions i les caplletres
En poques paraules
Aquesta pàgina reuneix els paràmetres del text principal d'un llibre. Hi tries la font, la mida i l'espai entre les línies, i el color de les paraules en negreta i en cursiva. També hi fixes el sagnat de la primera línia i l'espai entre paràgrafs. La pàgina també explica les cites separades del text, els poemes, les tabulacions per al text en columnes i la lletra gran amb què comencen alguns capítols. La partició de mots, els encapçalaments i les llistes tenen pàgines pròpies.
#Text de cos
La propietat bodyText controla la tipografia de tot el text de paràgraf.
| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
fontFamily | string | 'EB Garamond' | Família de fonts del text de cos. Qualsevol font de Google Fonts, del sistema, o declarada a customFonts. Una sola família, no una llista de fonts CSS (vegeu més avall). |
figureStyle | FigureStyle | les de la font | Les xifres del text corrent: 'oldstyle' per a la prosa d'un llibre. Els estils de paràgraf, les taules, els peus, les llistes i el cos dels requadres que prenen la família del cos també les prenen. Vegeu Estils de xifres. |
fontSize | Dimension | 8 pt | Mida base de la lletra del text de cos. |
lineHeight | Dimension | 1.5 em | Espaiat vertical entre línies. Les unitats relatives (em, rem) s'escalen amb la mida de font. |
paragraphSpacing | boolean | Dimension | false | L'espai entre dos paràgrafs. true insereix una línia en blanc (igual al lineHeight), com fan algunes editorials; una mida com { value: 2, unit: 'mm' } o 0.33em del cos del text deixa exactament aquest espai, al text corregut, als requadres i als marcs de les pàgines compostes. Una mida que no sigui un nombre enter de línies treu els paràgrafs de la retícula base; el bloc següent que s'hi ajusta (un títol, l'últim element d'una llista, una fórmula destacada) hi torna el text. És el mateix espai que paragraphStyles[]., que el substitueix dins d'un contenidor :::paragraphs. Un requadre fixa el seu a calloutStyles[].. |
snapTopToGrid | boolean | false | Comença cada paràgraf del cos i cada cita en una línia de la retícula: l’espai de damunt s’arrodoneix fins a la següent, acabi com acabi el bloc anterior (un títol fora de la retícula, un requadre o una figura amb marges exactes). false deixa el paràgraf on l’ha deixat el bloc anterior. Un paràgraf dins d’un contenidor :::paragraphs segueix en canvi el snapTopToGrid del seu estil, i el vers el del seu estil de paràgraf, o aquest quan no en té. Per recuperar la retícula només sota un títol que n’és fora, fes servir el regainGrid del títol. Al Sandbox: Començar els paràgrafs en una línia de la retícula. |
color | ColorValue | #000000 | Color del text. |
boldColor | ColorValue | Color principal (#295AA3) | Color aplicat als fragments en negreta. Està lligat a l'entrada main-color de la paleta per defecte, de manera que, si canvies aquest color, canvia el de tots els fragments en negreta del document. |
italicColor | ColorValue | Color principal (#295AA3) | Color aplicat als fragments en cursiva. Lligat a la paleta igual que boldColor. |
referenceColor | ColorValue | Color principal (#295AA3) | Color aplicat a les etiquetes de :ref en línia (referències a recursos). Lligat a la paleta igual que boldColor. Segueix la paleta des de postext 1.5; fins a la 1.4 es quedava en #295AA3 fos quin fos el color principal. |
referenceBold | boolean | true | Renderitza les etiquetes de :ref en línia amb la font en negreta. Una referència conserva l'èmfasi del text que l'envolta (dins de ***…*** continua en negreta cursiva amb qualsevol valor); aquesta opció només hi afegeix la negreta. |
referenceItalic | boolean | false | Renderitza les etiquetes de :ref en línia en cursiva. Una referència dins de text en cursiva continua en cursiva amb qualsevol valor. |
emphasis | 'auto' | 'italic' | 'bold' | 'color' | 'overline' | 'auto' | Com es compon *…*: en cursiva, en negreta amb boldColor, en rodona amb italicColor, o en rodona amb una ratlla damunt de les paraules. 'auto' és 'bold' en un document escrit en alfabet àrab i 'italic' en qualsevol altre. Vegeu Text àrab. |
tashkil | 'keep' | 'strip' | 'strip-vowels' | 'keep' | Signes vocàlics de l'àrab: tal com estan escrits, tots suprimits, o suprimits llevat de la shadda. Vegeu Text àrab. |
textAlign | 'left' | 'justify' | 'center' | 'right' | 'start' | 'end' | 'justify' | Alineació del text. 'left' (o 'start') és el costat per on comença la línia: la dreta d'un paràgraf de dreta a esquerra (vegeu Direcció del text). 'right' (o 'end') és el costat per on acaba, i 'center' centra cada línia. El text justificat distribueix l'espaiat al llarg de cada línia per obtenir vores uniformes. Les últimes línies dels paràgrafs justificats es componen en bandera, a la seva amplada natural. L'excepció és quan Knuth-Plass ha acceptat una línia final sobreomplerta comptant que la cola (glue) es pot comprimir: en aquest cas, els espais entre paraules es comprimeixen perquè la línia encaixi exactament en la mesura (la semàntica de glue-setting de TeX, aplicada igual a les sortides canvas, HTML i PDF). |
fontWeight | number | 400 | Pes per al text normal (100–900). |
boldFontWeight | number | 700 | Pes per al text en negreta (strong) (100–900). |
hyphenation | HyphenationConfig | activada, 'en-us' | Configuració de la partició de mots automàtica. Vegeu més avall. |
firstLineIndent | Dimension | 1.5em | Sagnat aplicat a la primera línia de cada paràgraf (o a totes les línies excepte la primera quan el sagnat francès està activat). |
hangingIndent | boolean | false | Quan està activat, el sagnat s'aplica a totes les línies excepte la primera (sagnat francès). |
indentAfterHeading | boolean | true | Quan val false, el primer paràgraf immediatament posterior a un encapçalament es compon sense sagnat de primera línia, una convenció tipogràfica habitual en publicacions científiques i en molts estils editorials. El mateix val per a un paràgraf just després d'una línia :::space. Un requadre que surt del text entre tots dos —a la columna lateral (span: 'side'), flotat al cap o al peu d'una pàgina, o fix— i una figura flotant no compten: a la seva columna, el paràgraf segueix l'encapçalament i es compon sense sagnat. Un requadre compost en el text (placement: 'here') sí que compta, i el paràgraf que el segueix porta sagnat. No té efecte quan hangingIndent està activat. |
maxWordSpacing | number | 2 | Límit superior de l'espaiat entre paraules en text justificat, expressat com a multiplicador de l'amplada de l'espai normal. Knuth-Plass hi manté totes les línies que el paràgraf permet, i abans parteix una paraula o reparteix l'excés d'espai entre les línies veïnes; si cap combinació de talls no deixa una línia dins del límit, la línia el supera, i la que passa de 3 vegades l'espai normal es compon en bandera. Les línies que superen aquesta proporció es consideren "fluixes": vegeu Línies que l'algorisme no pot omplir, i maxJustifyTracking perquè prenguin una mica de tracking en lloc seu. |
minWordSpacing | number | 0.6 | Límit inferior de l'espaiat entre paraules en text justificat, com a multiplicador de l'amplada de l'espai normal. Tots dos límits fiten el canvi de cada espai respecte de la seva pròpia amplada, comptat en espais de rodona: una línia que conté un espai en cursiva o en negreta, més estret o més ample que el de la rodona, es pinta unes centèsimes d'espai per sota o per sobre del límit dins del qual es va tallar. lineWordSpacing(line) dona el nombre que fiten els límits; vegeu Partició de mots i justificació. |
maxJustifyTracking | number | 0 | Tracking màxim que pot prendre una línia justificada, en mil·lèsimes d'em en un sentit o en l'altre (la unitat d'InDesign: 10 = 0,01 em per caràcter), quan només amb els seus espais entre paraules s'estiraria més enllà de maxWordSpacing o es comprimiria per sota de minWordSpacing. La part de l'estirament o de la compressió que passa del límit va a les lletres, així que els espais d'una línia fluixa tornen a maxWordSpacing i una línia atapeïda hi cap amb minWordSpacing. Knuth-Plass el té en compte en triar els talls, i només a les línies que l'espaiat entre paraules duria més enllà dels límits: les altres, l'última línia d'un paràgraf (llevat que es desbordi), una línia d'una sola paraula i una línia amb un xip no el fan servir. La línia el desa com a letterSpacing, i canvas, HTML i PDF el pinten. Requereix optimalLineBreaking. Amb 0 queda desactivat. Vegeu Tracking com a últim recurs. |
kashida | 'auto' | 'none' | 'auto' en un document en alfabet àrab; si no, 'none' | Justificació amb caixida: una línia justificada de text en alfabet àrab pren el sobrant als espais entre paraules (fins a una quarta part de la seva amplada) i després en caixides, tatweels sencers (U+0640) inserits entre dues lletres enllaçades, mai com a espaiat entre lletres. Knuth-Plass compta l'allargament de cada paraula com a estirament. Mai en paraules llatines, xifres, títols, línies en bandera ni a l'última línia d'un paràgraf. Els tatweels es pinten però queden fora del text pla i del text copiat. Vegeu Caixida en el text àrab. |
kashidaPatterns | 'auto' | 'naskh' | 'simple' | 'nastaliq' | 'auto' | Quins enllaços prenen caixida i en quin ordre: les regles clàssiques del naskh, les prioritats de Microsoft o les regles del naskh adaptades al nastaʿlīq (segons raqim-kashida). 'auto' mira la font del text: cap en un tipus ruqʿa o dīwānī (Aref Ruqaa), regles de nastaʿlīq en un tipus nastaʿlīq, naskh en els altres. |
kashidaPerWord | number | 1 | Màxim d'allargaments en una paraula. |
kashidaMaxLength | number | 0.6 | Allargament màxim en un enllaç, en em; s'hi posen tants tatweels sencers com hi càpiguen. |
optimalLineBreaking | boolean | true | Fa servir el tall òptim de línies de Knuth-Plass en lloc del tall voraç, línia a línia. Produeix un espaiat entre paraules més uniforme en tot el paràgraf. Un paràgraf en xinès, japonès o coreà (vegeu Tipografia de l'Àsia oriental), o amb una paraula més ampla que la columna, es compon igualment línia a línia; un paràgraf llatí que cita unes poques paraules CJK el conserva. El text en bandera també el fa servir amb optimalRagged. Vegeu Partició de mots i justificació. |
optimalRagged | boolean | true | Compon també amb Knuth-Plass el text corregut en bandera: el text de cos, les cites i els elements de llista alineats a l'esquerra, a la dreta o centrats, i els estils de paràgraf, els cossos de requadre i els cossos de les parts i dels estils de secció en bandera. Els espais entre paraules no canvien d'amplada. L'algorisme pondera quant es queda curta cada línia respecte de la mesura (una línia 3 em més curta costa el mateix que una línia justificada amb maxWordSpacing), així que iguala el marge irregular en lloc d'omplir cada línia abans de passar a la següent, i les regles contra les línies curtes (avoidRunts, tightenRunts) i hyphenateAcrossColumns actuen en el text en bandera com en el justificat. Amb hyphenation.ragged, la zona continua decidint quines síl·labes poden acabar una línia (vegeu Text en bandera). Els títols en bandera, els peus, les notes, les cel·les de taula i l'índex de continguts es continuen component línia a línia. Requereix optimalLineBreaking. false compon el text en bandera línia a línia, com fins a postext 1.4; així es llegeixen les configuracions desades abans que posen en bandera algun text corregut (vegeu Paquets escrits per postext 1.4 o anterior). |
breakAfterDashes | boolean | true | Permet que una línia acabi després d'un guió o d'un guió curt posat entre dues paraules sense espais: Madrid–Barcelona, I.—Que trata (un títol de capítol a l'antiga) o, en un text en anglès, say—that’s, també quan la paraula que segueix el guió va en un altre estil (calidad–*precio*). Knuth-Plass el pren com un espai entre paraules, i la línia acaba al guió sense afegir-hi res. Mai després del guió que obre un incís o un diàleg (—dijo, dijo "—Hola, sagte »—Ich: amb un espai, o un espai i unes cometes, davant del guió; després d'unes cometes que tanquen una paraula, com a «no»—y, l'alemany „nein“—und o el francès « non »—et, la línia sí que pot acabar), davant d'un signe de puntuació (él—,), davant d'unes cometes o un parèntesi (pensaba—» y, dijo—«no», dijo—(no): després d'un guió, unes cometes solen tancar la cita que el guió interromp), dins d'una sèrie de guions ni dins d'un interval de números amb guió curt (1914–1918). false manté els talls de la 1.4: Knuth-Plass mai no talla després d'un guió, i el divisor línia a línia del text amb format o del text en bandera amb partició de mots només entre dues lletres; així es llegeixen les configuracions desades abans amb un text que tingui algun d'aquests guions (vegeu Paquets escrits per postext 1.4 o anterior). S'aplica al text corregut, els títols, les llistes, les cites i els requadres. Els peus, les notes, les cel·les de taula i l'índex de continguts conserven els talls de la 1.4, i un paràgraf en bandera sense format compost línia a línia segueix en tots dos casos les regles pròpies de pretext. |
breakAfterHyphens | boolean | true | Permet que una línia acabi després del guionet d'un compost, un guionet entre dues lletres (físico- · química, vencer- · se), en qualsevol paràgraf que talla Knuth-Plass. La línia acaba al guionet i no s'hi afegeix res; el tall costa el mateix que una síl·laba. Mai després d'un guionet al costat d'una xifra o un signe (COVID-19, -5 °C). Un paràgraf justificat sense format en línia només hi talla amb dues lletres a cada costat del guionet, perquè cap línia no acabi en la e- d'e-mail. false manté els talls de la 1.4: un paràgraf justificat sense format en línia mai no hi talla, mentre que el mateix paràgraf amb una paraula en cursiva en qualsevol lloc, un paràgraf en bandera i un de compost línia a línia sí que ho fan; així es llegeixen les configuracions desades abans amb un text que tingui algun compost (vegeu Paquets escrits per postext 1.4 o anterior). S'aplica al text corregut, els títols, les llistes, les cites i els requadres. Vegeu Paraules compostes. |
breakAfterSlashes | boolean | true | Permet que una línia de text amb format acabi després d'una barra entre dues paraules (entrada/ · sortida, ACC/ · AHA): cada costat amb almenys tres lletres o xifres seguides, i no dues xifres, de manera que km/h, kg/m³, i/o, 1/2 i 10/03/2026 no se separen. La línia acaba a la barra i no s'hi afegeix res. Una paraula més ampla que la seva línia es divideix primer després d'una barra. S'aplica allà on es compon text amb format: el text corrent, els peus, les cel·les, les notes i les bibliografies; un paràgraf sense format en línia talla després de qualsevol barra en tots dos casos. false manté els talls de postext 1.51, després d'una barra només dins d'una adreça web; les configuracions desades abans de configVersion 19 es llegeixen amb aquest valor (vegeu Paquets escrits per postext 1.4 o anterior). Vegeu Com s'integra la partició de mots amb Knuth-Plass. |
repeatHyphen | boolean | false | Comença també amb un guionet la línia que segueix un tall al guionet d'un compost: léxico- · -semántico, com demanen les normes de la Real Academia Española des del 2010, i vencer- · -se, com demana l'ortografia portuguesa. El guionet repetit es mesura i es pinta amb la línia, que l'anota com a repeatedHyphen; el plainStart i el sourceStart de la línia apunten darrere del guionet, de manera que els enllaços, les capçaleres i el Sandbox llegeixen la paraula tal com està escrita. El PDF el pinta sota un /ActualText que l'omet, així que el text que es copia o s'extreu del PDF llegeix la paraula una sola vegada. Una adreça web mai no el porta. S'aplica al text corregut, els títols, les llistes, les cites i els requadres; un paràgraf sense format que conté un compost es talla llavors amb el divisor del text amb format. |
stacks | 'allow' | 'warn' | 'avoid' | 'allow' | Repeticions: dues línies seguides d'un paràgraf, en una mateixa columna, que acaben en la mateixa paraula, o en els mateixos stackMinCharacters últims caràcters, espais inclosos (-ment / -ment, de la / a la), o que comencen amb la mateixa paraula o els mateixos primers caràcters (de la / de les). 'allow' compon les línies tal com les troba l'algorisme i no informa de res. 'warn' les compon igual i informa de cada repetició amb un avís de contingut stack, que el Sandbox llista a Revisió i marca a la pàgina. 'avoid' suma stackPenalty als demèrits de cada repetició, de manera que l'algorisme compon el paràgraf d'una altra manera on l'espaiat entre paraules ho permet, i informa de les repeticions que manté. No compten els accents ni les majúscules («sól» és «sol»). Les paraules només es comparen en les escriptures que les separen amb espais: el text en xinès, japonès, tai, lao, khmer, birmà o tibetà no té repeticions. Una fórmula, un xip o una mostra de color a la vora d'una línia no es compara mai. Amb 'avoid', els peus de figura, les notes i les cel·les de taula, justificats o en bandera, es tallen sencers amb Knuth–Plass per seguir la regla; el marc d'una pàgina composta compon el seu text sense ella. Necessita optimalLineBreaking. En portar un llibre, deixa-la a 'allow' o fes servir 'warn' per a les proves: el port reprodueix els talls de l'original. |
stackMinCharacters | number | 3 | Caràcters, espais inclosos, que la mateixa vora de dues línies seguides ha de compartir perquè hi hagi repetició (stacks). La puntuació de l'extrem no compta, i la mateixa paraula sempre és repetició. |
stackPenalty | number | 3000 | El que costa una repetició a l'algorisme amb stacks: 'avoid', en demèrits que se sumen als del paràgraf, en l'escala de consecutiveHyphenDemerit (dues línies seguides amb guionet costen 3000). Un monosíl·lab repetit («a», «i», «de», amb les vocals de les escriptures llatina, grega i ciríl·lica) costa el doble. Un valor més alt evita més repeticions a canvi de línies més soltes; amb 0 es mantenen totes. |
hardLineBreaks | boolean | true | Llegeix una barra inversa al final d'una línia del text, i \\ davant d'un espai, com un salt de línia forçat dins d'un paràgraf, una cita o un element de llista (el salt forçat de CommonMark): les paraules següents comencen una línia nova del mateix paràgraf, i la línia anterior es compon amb la seva amplada natural, com una última línia. Una barra inversa al final del paràgraf s'imprimeix, i dos espais al final d'una línia no són un salt (vegeu Format del document › Salts de línia). false conserva la lectura de la 1.22: les barres s'imprimeixen i les línies s'uneixen amb un espai; les configuracions desades abans amb una barra així al text es llegeixen amb aquest valor (vegeu Paquets escrits per postext 1.4 o anterior). Els títols, els peus, les notes i les cel·les de taula es parteixen a \\ en tots dos casos. |
justifyHardBreaks | boolean | false | En text justificat, justifica la línia anterior a un salt de línia forçat, com fan els programes de maquetació: es compon a la mida com les línies que talla el motor, i només l'última línia del paràgraf amb la seva amplada natural. Un llibre les línies del qual es van decidir en un altre lloc (una importació que conserva els salts de línia de l'original, una adaptació que segueix una edició impresa línia a línia) es llegeix bé amb ell. Una línia massa curta per als seus espais es deixa en bandera i s'avisa, com qualsevol línia justificada que el motor no ha pogut omplir; una línia amb tabulació conserva les seves amplades. El text en bandera i el text justificat entre caràcters (xinès, japonès) es componen com sense ell. Des de postext 1.76. |
plusUnderline | boolean | false | Llegeix ++text++ com a text subratllat, a més de :underline[text], que es llegeix sempre. Cada parell de dos signes més a cada banda subratlla, també use ++i rather than i++; \+\+ escriu un parell literal, una lletra o una xifra enganxada als signes els deixa com a text (C++, g++), i el codi en línia i els blocs de codi no se subratllen mai. S'aplica on es llegeixen les marques en línia: el text corregut, els títols, les llistes, els peus, les cel·les de taula, les notes i els xips. false: els signes més s'imprimeixen. Vegeu Format del document › Subratllat. |
scriptContext | boolean | true | Compon una paraula sense lletres (46., 1367), ».: xifres, signes de puntuació o símbols sols) en l'escriptura del text que l'envolta. Una font pot dibuixar aquests signes segons l'escriptura (Amiri compon el punt i els parèntesis llatins en text llatí i els àrabs a la resta, amb altres amplades), i un motor que rep la paraula aïllada tria una escriptura amb una regla pròpia, diferent entre versions de navegador i el PDF. Amb això activat, la paraula agafa l'escriptura de la lletra més propera abans d'ella dins del seu aïllat (i si no, després), la de la lletra de dreta a esquerra més propera quan es pinta de dreta a esquerra, i la de la llengua del document si no hi ha lletres a prop; la maquetació la mesura en aquesta escriptura, i el canvas, l'HTML, l'EPUB de maquetació fixa i el PDF pinten aquestes formes amb aquesta amplada. Actua en contextos llatí, grec, ciríl·lic, àrab i hebreu, i només en una font en què la puntuació o les xifres canvien segons l'escriptura; una paraula composta en l'escriptura àrab no porta espaiat entre lletres. Un tros sense lletres d'una paraula que sí que en té (10.1006/ i .2001 d'un DOI que es talla a final de línia per les juntures) agafa l'escriptura que té dins de la paraula. En un document xinès o japonès, els punts suspensius dobles i el guió llarg doble (……, ——) citats en una frase d'una altra escriptura conserven les formes del text han. No afecta els marcadors de llista, les etiquetes de les referències creuades, el text de disseny, la retolació de còmic ni els paràgrafs del compositor CJK. false compon la paraula aïllada, com fins a postext 1.27; una configuració desada abans de configVersion 12 es llegeix així (pinLegacyScriptContext). Vegeu Paraules sense lletres. |
shapingLanguage | 'document' | 'host' | 'document' | La llengua en què es compon el text: en què es mesura, es pinta i s'incrusta. Una font respon amb altres glifs segons la llengua (locl d'OpenType): Noto Serif SC compon les xifres d'una altra manera en xinès, una font amb una forma catalana dibuixa l·l d'una altra manera, una amb la regla turca deixa fi sense lligar. 'document' (el valor per defecte des de postext 1.30): la del mateix document (locale i, si no, la llengua de la partició de mots; un document que no n'indica cap és anglès, en-US, i un que té un locale que no és cap etiqueta de llengua es compon sense llengua), i la d'un tram quan n'indica una de pròpia (:ltr[…]{lang=en}). La maquetació la fixa a cada context amb què mesura, de manera que un document parteix les línies igual en una pàgina en qualsevol llengua i en un worker de composició; el canvas pinta en aquesta llengua, el visor HTML i l'EPUB la declaren al document i a cada pàgina, i el PDF compon amb el sistema d'idioma OpenType d'aquesta llengua. Des de postext 1.30, amb aquest valor el text es mesura tal com es pinta. Una cadena té una sola amplada, s'hagi mesurat el que s'hagi mesurat abans: Chrome desa les paraules que ja ha compost, i Noto Serif SC compon 2026 amb 2,20 quadratins d'amplada en una cadena sense cap caràcter per sobre d'U+00FF i amb 2,23 en una que en té algun, de manera que les dues menes de cadena es mesuren en contextos diferents. Una paraula de dreta a esquerra es mesura de dreta a esquerra amb qualsevol font. Una paraula que el tall de línies pot partir (per una síl·laba o per un guionet) es mesura sencera i es compon sencera quan queda en una sola línia, al canvas, al visor HTML i al PDF, en qualsevol paràgraf (des de postext 1.31: fins a la 1.30.1 un paràgraf sense format mesurava per separat cada tros d'una paraula així, de manera que el que una font dibuixa a través d'un punt de partició, la ff d'of·fice a EB Garamond o el punt català ample de Crimson Pro a l·l, apareixia en una paraula d'un paràgraf amb una cursiva i no en la mateixa paraula d'un paràgraf sense format). Amb 'host' un paràgraf sense format continua mesurant per separat cada tros d'una paraula així. D'una paraula partida a final de línia, cada part es mesura com el text que es pinta: la que obre la línia següent com un text propi, i la primera part de col·lecció com col-. Un text de disseny (una capçalera, una obertura, el disseny d'un encapçalament) es mesura tram a tram, cada tram en la direcció en què es pinta. El PDF compon paraula a paraula com el canvas del navegador (una paraula s'acaba en un espai, una tabulació, U+3000 o U+200B, i abans d'un caràcter han), compon d'un en un els caràcters xinesos i japonesos que la maquetació ha mesurat així, i pren cada caràcter del fitxer de font d'on el va prendre el navegador quan el proveïdor de fonts diu quin és (vegeu Fonts xineses, japoneses i coreanes). 'host': com fins a postext 1.28, la maquetació mesura en la llengua de la pàgina que l'allotja (en cap dins d'un worker) i el canvas pinta en aquesta mateixa llengua; el visor HTML declara la llengua d'un document xinès, japonès, coreà o de dreta a esquerra. Un document amb 'host' conserva les amplades i el PDF que tenia; en un paràgraf amb format, el canvas i el visor HTML també hi componen sencera la paraula que queda en una sola línia (fins a postext 1.29.2 la pintaven tros a tros). Amb aquest valor, la part d'una paraula partida que obre la línia següent es mesura com la paraula sencera menys la primera part, de manera que una font que, per a aquesta llengua, necessita les lletres dels dos costats del tall per formar un caràcter (la l·l catalana de Crimson Pro, un punt ample que només es posa entre dues l) deixa un buit darrere de la resta de la paraula, d'un terç de quadratí en aquesta font, en una pàgina en aquesta llengua. El valor per defecte va ser 'document' només a postext 1.29.0, on el canvas i el PDF no seguien la mesura, 'host' a la 1.29.1 i la 1.29.2, i torna a ser 'document' des de la 1.30.0. Si una configuració desada abans de configVersion 14 no indica aquest paràmetre, se li escriu 'host' (pinLegacyShapingLanguage), de manera que un document desat conserva les línies; si n'indica un valor, el conserva. Un navegador amb un canvas sense lang (Chrome anterior a la 136, i Firefox i Safari on falta) no rep cap llengua i conserva les formes que sempre ha mesurat, i la línia d'ordres maqueta sempre amb 'host' (vegeu Diferències amb el Sandbox). |
tabStops | TabStop[] | sense fixar | Tabulacions de tots els paràgrafs, elements de llista i cites: on porta un tabulador (:tab, o un caràcter de tabulació al text) les paraules que el segueixen. Si un estil de paràgraf o el cos d'un requadre en fixen de pròpies, substitueixen aquestes. Sense fixar, un caràcter de tabulació és un espai entre paraules, com fins ara, i un :tab sense cap tabulació on anar també ho és. Vegeu Tabulacions. Des de postext 1.23. |
tabInterval | Dimension | sense fixar | Tabulacions per defecte a intervals regulars des de l'inici de la mesura, passada l'última de tabStops. Sense fixar, un tabulador més enllà de l'última tabulació és un espai entre paraules. Des de postext 1.23. |
blockquote | BlockquoteConfig | vegeu a sota | Com es componen les cites de Markdown (> …): color, cursiva i sagnats. Vegeu Cites. |
verse | VerseConfig | vegeu a sota | Com es componen els poemes :::verse disposats vers a vers: sagnats, versos que no hi caben, espai entre estrofes i estrofes que no es parteixen. Vegeu Vers. |
#Cites
Una cita (les línies que comencen per >) pren la família, el cos, l'interlineat, els pesos, l'alineació i la partició de mots del text de cos. bodyText.blockquote fixa la resta; si no es fixa, una cita es veu com fins a postext 1.4: grisa, en cursiva, amb el sagnat de primera línia del cos i sense sagnat lateral.
| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
color | ColorValue | #666666 | Color del text. Un color enllaçat a una entrada de la paleta (paletteId) segueix aquella entrada, com arreu; els colors de negreta, cursiva i referències del cos no s'apliquen dins d'una cita. |
italic | boolean | true | Compon el text en cursiva. Un tram *…* dins torna a rodona; amb false va en cursiva, com en un paràgraf. |
indent | Dimension | 0 | Sagnat de totes les línies des de la vora esquerra de la columna o del requadre. La mesura s'estreny en aquesta quantitat, de manera que les línies justificades acaben a la vora dreta. em és el cos del text. |
firstLineIndent | Dimension | la del cos | Sagnat de la primera línia de cada paràgraf citat, comptat des d'indent (amb el hangingIndent del cos, el de totes les línies llevat de la primera). Si no es fixa: bodyText.firstLineIndent. |
bodyText: {
firstLineIndent: { value: 1.5, unit: 'em' },
// Versos en rodona, en el color del cos, entrats 2 em i sense sagnat de primera línia.
blockquote: { color: { hex: '#241f26', model: 'hex' }, italic: false, indent: { value: 2, unit: 'em' }, firstLineIndent: { value: 0, unit: 'em' } },
}Al Sandbox són el grup Cites de la secció Text de cos.
#Vers
Un poema :::verse sense separador d'hemistiquis a les línies es compon línia a línia (vegeu Format del document › :::verse). bodyText.verse dona els valors per defecte d'aquests poemes; un atribut del mateix nom a la línia d'obertura d'un poema el fixa per a aquell poema.
| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
layout | 'auto' | 'bayt' | 'auto' | Com es compon un poema que no indica cap composició a la línia d'obertura. 'auto': en baits quan una línia porta separador (||), línia a línia si no. 'bayt': sempre en baits, i un poema sense separador com a hemistiquis solts centrats, com fins a postext 1.22. |
indentStep | Dimension | 0.5em | Amplada d'un espai inicial d'un vers (un tabulador en compta quatre, un espai ideogràfic dos); em és el cos del poema. |
turnover | 'hang' | 'right' | 'hang' | Com es parteix un vers més ample que la caixa: penjat a la línia següent, o contra el final de la caixa darrere de turnoverMark. |
hang | Dimension | 2em | Sagnat de la resta penjada des de l'inici del seu vers, quan l'estil de paràgraf del poema no fixa hangingIndent. |
turnoverMark | string | '[' | El signe davant d'una resta composta a la dreta. |
stanzaSpace | number | 1 | Espai entre estrofes, en línies de l'interlineat del poema. A la retícula de base surt en línies senceres; un estil de paràgraf amb snapToGrid: false el conserva exacte. |
keepStanzas | number | 0 | Mantenir en una sola columna tota estrofa d'aquests versos o menys. 0 ho desactiva. |
tighten | boolean | true | Estrènyer els espais entre paraules d'un vers una mica més ample que la caixa, fins a bodyText.minWordSpacing de la seva amplada natural, i mantenir-lo en una línia; només es parteix el que continua sense cabre. Les lletres mai no s'espaien per a això. false parteix tot vers més ample que la caixa, com feia postext 1.23. L'EPUB adaptable no estreny els espais, perquè les línies les talla el sistema de lectura. |
bodyText: {
// Restes a la dreta darrere d'un claudàtor; les tankes, senceres.
verse: { turnover: 'right', keepStanzas: 5 },
}Una configuració desada abans d'aquests paràmetres (configVersion 8 o anterior) que compon un poema sense separador es llegeix amb layout: 'bayt', de manera que el poema conserva les línies centrades que li donava postext 1.22. Una desada amb postext 1.23 (configVersion 9) que compon un poema vers a vers es llegeix amb tighten: false, de manera que els seus versos es parteixen on els partia la 1.23.
Al Sandbox són el grup Vers de la secció Text de cos.
#Tabulacions
bodyText.tabStops enumera les tabulacions on va un tabulador: :tab, o un caràcter de tabulació en un paràgraf que té tabulacions (vegeu Format del document › Tabuladors i tabulacions per al marcatge i per a com es compon una línia). Els tabStops d'un estil de paràgraf les substitueixen als seus paràgrafs, i el body.tabStops d'un estil de requadre dins de les seves caixes; una llista buida no en fixa cap. Cada tabulació és un TabStop:
bodyText: {
tabStops: [
{ position: { value: 30, unit: 'mm' } },
{ position: 'end', align: 'end', leader: '.', leaderGap: { value: 2, unit: 'pt' } },
],
tabInterval: { value: 10, unit: 'mm' },
}| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
position | Dimension | 'end' | `${number}%` | obligatòria | On és la tabulació, des de la vora d'inici de la mesura del paràgraf (després de l'indent d'un estil de paràgraf; em és el cos del mateix paràgraf): una longitud, 'end' per a la vora final de la mesura, o una part de la mesura ('50%'). En text de dreta a esquerra la vora d'inici és la dreta. |
align | 'start' | 'end' | 'center' | 'decimal' | 'start' | Com es col·loca a la tabulació el text que segueix el tabulador: hi comença, hi acaba (el text fins al tabulador següent o fins al final del paràgraf), s'hi centra o hi posa el separador decimal (un tram sense separador hi acaba). |
leader | string | cap | El farciment que es repeteix al llarg de l'espai abans de la tabulació: '.', '. ', '·', '_', '-' o qualsevol text breu, amb la lletra i el color del paràgraf; 'rule' traça una línia una mica per sota de la línia de base. El farciment acaba arran del final del seu espai, de manera que els farciments de diverses línies queden alineats. Es mesura com una tira sencera, com la línia de punts d'una entrada de l'índex general. |
leaderGap | Dimension | 0.5em | L'espai que es deixa entre el farciment i el text a cada costat, com el leader.gap de l'índex general. No n'hi ha abans del farciment quan el tabulador obre la línia, ni després quan no el segueix res. |
decimalChar | string | el de la llengua del document | El separador amb què s'alinea una tabulació 'decimal': . en anglès, xinès, japonès i àrab, , en castellà, català, portuguès, francès, alemany i altres. |
tabInterval afegeix tabulacions a cada interval des de l'inici de la mesura, passada l'última tabulació de la llista; sense aquest valor, un tabulador més enllà de l'última tabulació és un espai entre paraules. Un caràcter de tabulació escrit al text només fa de tabulador en un paràgraf amb un estil que tingui tabulacions o un interval, propis o heretats del text de cos; a la resta de llocs continua sent l'espai entre paraules que sempre ha estat, de manera que un document desat es compon com abans i no cal fixar-lo a cap versió.
Les tabulacions es comproven amb la resta de la configuració (vegeu Avisos de configuració): una clau desconeguda en una tabulació (leaders) es notifica com a unknownConfigKey amb la clau a què més s'assembla; un align que no és cap dels quatre, com a unknownConfigValue, i la tabulació es compon com a 'start'; una position que no és una longitud, 'end' ni un percentatge, com a unknownConfigValue amb used: 'none', i la tabulació es deixa fora.
El color i la lletra del farciment són els del paràgraf; encara no tenen cap paràmetre propi.
#Caplletres
Un paràgraf de cos pot començar amb una caplletra: la primera lletra, gran, al costat de les primeres línies, que s'escurcen en l'amplada de la lletra més un espai i es componen com qualsevol altra línia (tallades amb Knuth–Plass, justificades, partides per síl·labes). Un estil de paràgraf en dona una al primer paràgraf de cada grup :::paragraphs de l'estil (a tots els paràgrafs amb each: true, per a un catàleg d'entrades); un nivell d'encapçalament o un estil d'encapçalament en dona una al primer paràgraf de cos després de l'encapçalament (vegeu el camp dropCap de Configuració per nivell, Estils de paràgraf i Estils d'encapçalament). El paràgraf que segueix l'encapçalament es busca més enllà de les línies d'obertura i tancament dels contenidors, les directives, les caixes que han sortit del flux i les figures flotants, igual que el troba indentAfterHeading; un paràgraf dins d'una caixa, un element de llista, una cita, un poema o una nota no en porta mai. Al text, {dropcap}, {dropcap=false} i {dropcap=N} en una línia d'encapçalament o en la línia d'obertura d'un :::paragraphs l'activen, la desactiven o en fixen les línies per a aquell capítol o grup (vegeu Format del document › Caplletres). Des de postext 1.23.
Un marc d'una pàgina composta no és un requadre: és text corregut, i els seus paràgrafs porten caplletra com els del flux, per un grup :::paragraphs, per un estil de paràgraf o pel nivell d'un encapçalament que és al mateix marc (un encapçalament que la plantilla envia a un marc propi, takes: 'h1', dona la caplletra del seu nivell al paràgraf que el segueix al Markdown quan aquest paràgraf obre el text del marc de flux, des de postext 1.39). Un grup que demana caplletra dins d'un requadre :::callout es compon sense caplletra i dona un avís dropCap (inBox). Des de postext 1.38. Un paràgraf que comença amb caplletra no es talla mai abans de l'última línia de la inicial, ni en una cadena de marcs (next) ni en un marc que continua en una altra pàgina, igual que al flux: passa sencer, i només es talla allà quan obre un marc massa baix per a aquestes línies, amb un avís dropCap (split). Des de postext 1.39.
headings: {
levels: [
{ level: 1, dropCap: { lines: 3, fontFamily: 'Libre Bodoni', fontWeight: 700, color: { hex: '#8b2e2a', model: 'hex', paletteId: 'accent' }, leadIn: { words: 3 } } },
],
},| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
lines | number | 3 | Línies que abasta la inicial, des de la part alta de les majúscules fins a la línia de base. 1 amb un fontSize més gran és una inicial alçada, assentada a la primera línia de base. |
sink | number | lines | Línies que la inicial baixa dins del text: s'assenta a la línia de base de la línia sink, i aquestes línies s'escurcen. Un valor inferior a lines l'alça per damunt de la primera línia. |
characters | number | 1 | Grups de grafemes que es componen grans: É, una lletra amb un signe combinant o un caràcter de fora del pla multilingüe bàsic compten com un. Mai més enllà de la primera paraula. |
fontFamily, fontWeight, italic | string, number, boolean | els del paràgraf; false | Font de la inicial. Es carrega i s'incrusta amb les altres fonts del document. |
fontSize | Dimension | vegeu a sota | Mida de la inicial. Sense fixar: la mida que enrasa la part alta de les majúscules de la inicial amb les de la primera línia mentre s'assenta lines línies més avall. |
color | ColorValue | el del paràgraf | Un color enllaçat a la paleta segueix les paletes de la part i de la secció. |
gap | Dimension | 0.15em | Espai entre la inicial i les línies escurçades; l'em és el cos del text. |
punctuation | 'with-cap' | 'hang' | 'text' | 'with-cap' | Unes cometes d'obertura, un ¿, un ¡ o un parèntesi davant de la lletra: compost gran com a part de la inicial, penjat a la mida del text fora de la mesura, davant de la inicial, o compost a la mida del text a l'inici de la primera línia, després de la inicial. |
leadIn | { words, smallCaps, uppercase } | cap | Les primeres words paraules després de la inicial, en versaletes (per defecte) o en majúscules (uppercase: true); words: 'line' pren les paraules de la primera línia. Les paraules de la primera línia es compten en una primera composició i es componen en una segona: en versaletes, la línia pot encabir llavors una paraula més, que es compon tal com està escrita. |
shortParagraph | 'reserve' | 'shrink' | 'skip' | 'reserve' | Un paràgraf de menys línies que sink: manté el bloc amb una alçada de sink línies perquè el bloc següent quedi per sota de la inicial, compon la inicial sobre les línies pròpies del paràgraf, o compon el paràgraf sense caplletra. Cada cas genera un avís de contingut dropCap. |
each | boolean | false | Només en estils de paràgraf: tots els paràgrafs del grup comencen amb la caplletra, no només el primer. |
Com es compon la lletra:
- Mida. Les dues alçades de majúscula, la del text i la de la inicial, es mesuren a les seves fonts (la tinta d'una
H; la de la inicial mateixa en text xinès o japonès), i amb una font que no dona mètriques de tinta es considera que les majúscules fan 0,72 de la mida. La mida per defecte serveix per a qualsevol parell de fonts, així que no cal cap correcció per font. EldropCapd'un text de disseny conserva el seu 0,72 fix (vegeu Elements de text). - La lletra i la paraula. La inicial pren grups de grafemes sencers. La resta de la primera paraula continua darrere seu sense espai; una paraula d'una sola lletra (A, I) conserva l'espai entre paraules a l'inici de la primera línia. Es descarta el sagnat de primera línia propi del paràgraf. La còpia, la cerca, el mapa d'origen i el cursor del Sandbox llegeixen el paràgraf tal com està escrit: el text pla del bloc inclou la lletra, el
plainStartde la primera línia compta a partir d'ella, iVDTBlock.dropCapen desa el rang i la geometria al fragment que porta la primera línia. - Una inicial alçada (
lines: 1amb unfontSizemés gran, o unsinkinferior alines) s'alça per damunt de la primera línia, i el paràgraf manté aquesta alçada lliure al damunt, en línies senceres de la retícula, perquè no se sobreimprimeixi al text anterior. - Talls. El paràgraf no es talla mai abans de la línia
sink: passa sencer a la columna o la pàgina següent, tret que estigui sol en una columna buida que no pot encabir aquestes línies; llavors es talla igualment i genera un avísdropCap. Un encapçalament lligat al seu text manté aquestes línies a sota. La part que continua a la columna següent no porta inicial i té les línies a amplada completa; si es torna a tallar per a una columna d'una altra amplada, les primeres línies conserven el sagnat. L'equilibratge de columnes pot compondre el paràgraf fluix o estret com qualsevol altre, i no afegeix mai espai entre les línies escurçades. - Escriptures. Les línies s'escurcen pel costat d'inici: l'esquerra en text llatí, la dreta en àrab i hebreu. Una lletra que s'enllaça amb la següent (àrab, siríac, n'ko) no se separa, i el paràgraf genera un avís
dropCap; el xinès i el japonès horitzontals prenen una inicial d'un caràcter (首字下沉). El text vertical no en porta (avís). Un paràgraf que no comença amb cap lletra ni xifra (una referència, una fórmula, una marca de nota) tampoc no en porta (avís). - Sortides. El canvas, el visor HTML i l'EPUB de maquetació fixa pinten la inicial al costat de les línies; l'HTML l'escriu just abans del text de la primera línia, sense res entremig, de manera que un lector de pantalla llegeix la paraula sencera. En un PDF etiquetat la inicial forma part del
Pdel paràgraf, i, juntament amb la resta de la paraula, d'unSpanque té la paraula com a/ActualText: l'extracció de text llegeix Molt abans, mai M olt abans. Un EPUB de maquetació fluida la compon com uninitial-letterde CSS (línies, enfonsament), flotant on el sistema de lectura no l'admet.
Aquests paràmetres es comproven amb la resta de la configuració (vegeu Avisos de configuració): una clau desconeguda en una caplletra o en les paraules inicials es notifica com a unknownConfigKey; un punctuation o un shortParagraph amb un valor que no és cap dels admesos, o un lines, un sink o un characters que no és un nombre enter a partir d'1, com a unknownConfigValue, i es fa servir el valor per defecte. Les caplletres estan desactivades per defecte, de manera que cap document desat no canvia.
#Una sola família per fontFamily
fontFamily (aquí i en qualsevol altre camp de família de fonts (headings.fontFamily, tableStyle.bodyFontFamily, separatorFontFamily, el fontFamily d'un estil de xip o d'un element de disseny…) indica una família. El canvas, la sortida HTML i el PDF han de compondre amb la mateixa font, i el PDF incrusta una font per família, sense cadena de reserva, de manera que una llista de fonts CSS no té a què recórrer. Si hi poses una llista, es compon amb la primera família i Postext en dona un avís de configuració:
bodyText: { fontFamily: "'EB Garamond', Georgia, serif" } // es compon en EB GaramondCarrega aquesta família abans de compondre (consulta Fonts personalitzades i el proveïdor de fonts a Generació de PDF); si falta, el navegador mesura amb la seva font per defecte, digui el que digui la resta de la llista. Una coma entre cometes forma part del nom ('"Foo, Bar"' és una sola família).