Capítol 3.11 · Part II · L'ofici
Configuració: estils i parts
Com es defineixen estils amb nom per a paràgrafs, xips, ressaltats, llistats de codi i encapçalaments, i com es dissenyen les pàgines que obren cada part del llibre
En poques paraules
Aquesta pàgina reuneix els estils amb nom, que defineixes una vegada i fas servir tantes vegades com vulguis. Un estil de paràgraf dona aspecte a una classe de text, com ara una bibliografia o un glossari. Un estil de xip dibuixa una etiqueta petita dins de la línia, i un estil de ressaltat, una banda de color darrere d'una frase o una línia per sota o que la travessa; un estil de caràcter compon unes quantes paraules en una altra lletra, un altre cos o un altre color, i pot anomenar un estil de ressaltat que les acompanyi. Els llistats de codi tenen una lletra, una caixa i uns colors propis. La pàgina també explica les pàgines que obren cada part del llibre i els estils dels títols especials. Els requadres tenen una pàgina pròpia.
#Estils de paràgraf
La propietat paragraphStyles declara estils amb nom que el document aplica a una sèrie de paràgrafs amb un contenidor :::paragraphs{style="…"}: bibliografies, glossaris, notes, qualsevol bloc d'entrades que necessiti una lletra, un pes, una cursiva, una mida, un interlineat, unes majúscules, unes versaletes o un sagnat francès propis. Tots els camps tipogràfics són opcionals i, si no s'indiquen, hereten el valor del text de cos, de manera que un estil només descriu el que el diferencia del text corregut.
const config: PostextConfig = {
paragraphStyles: [
{
id: 'bibliography',
name: 'Bibliografia',
fontSize: { value: 7, unit: 'pt' },
lineHeight: { value: 1.2, unit: 'em' },
hangingIndent: { value: 2, unit: 'em' },
spaceBetween: { value: 0.25, unit: 'em' },
marginTop: { value: 1, unit: 'em' },
marginBottom: { value: 1, unit: 'em' },
},
],
};## Referències
:::paragraphs{style="bibliography"}
Knuth, D. E. (1984). *The TeXbook*. Addison-Wesley.
Bringhurst, R. (2004). *The Elements of Typographic Style*. Hartley & Marks.
:::| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
id | string | obligatori | Identificador al qual fa referència :::paragraphs{style="…"}. |
name | string | id | Nom llegible, només per a interfícies d'edició. |
fontFamily | string | font del text de cos | Família tipogràfica. Els pesos es fixen amb fontWeight / boldFontWeight, més avall (si no s'indiquen, són els del text de cos). |
figureStyle | FigureStyle | les de la seva família | Les xifres de l'estil: 'lining-tabular' per a una llista de dates o d'hores. Sense fixar, l'estil pren les xifres del cos amb la seva família; un estil que nomena el seu fontFamily posa les d'aquesta font. Vegeu Estils de xifres. |
fontSize | Dimension | mida del text de cos | Mida de la font. |
lineHeight | Dimension | interlineat del text de cos | Interlineat. em/rem són relatius a la mida del mateix estil, així que un 1.5em heretat es redueix si la mida és més petita. |
color | ColorValue | color del text de cos | Color del text. Les negretes i les cursives conserven els colors d'èmfasi del text de cos, llevat que boldColor / italicColor en fixin uns de propis per a l'estil. |
textAlign | 'left' | 'justify' | 'center' | 'right' | 'start' | 'end' | alineació del text de cos | Alineació horitzontal. 'center' i 'right' deixen cada línia en bandera per l'altre costat: una dedicatòria, una signatura. En un paràgraf de dreta a esquerra, 'left' és el costat d'inici, és a dir, la dreta. |
boldColor | ColorValue | bodyText.boldColor | Color de les negretes (una llista d'autors amb els noms en el color de la casa). |
italicColor | ColorValue | bodyText.italicColor | Color de les cursives (*…*); en un estil italic, el dels trams que tornen a rodona. No segueix color: si en un estil de color les cursives han de tenir el mateix color, cal fixar tots dos valors. |
fontWeight | number | bodyText.fontWeight | Gruix del text normal (100–900): una pregunta en seminegreta en una fitxa, un epígraf lleuger. |
boldFontWeight | number | bodyText.boldFontWeight | Pes dels trams en negreta (**…**). |
italic | boolean | false | Compon els paràgrafs en cursiva: acotacions, un epígraf. Un tram en cursiva *…* dins d'aquests paràgrafs torna a rodona, com en una cita. |
smallCaps | boolean | false | Compon els paràgrafs en versaletes: les minúscules com a majúscules al 70 % del cos i les majúscules a mida completa, dibuixades igual a tots els backends (vegeu Versaletes): un repartiment, les entrades d'un glossari. |
hyphenation | boolean | partició del text de cos | Partició de mots en justificar (segons la llengua del document). |
indent | Dimension | 0 | Sagnat de totes les línies des de la vora esquerra de la columna (o del requadre on són els paràgrafs); em és el cos del mateix estil. El sagnat de primera línia i el francès es mesuren a partir d'aquest, així que un vers sagnat pot posar la part que no li cap a la línia més endins que el seu començament: indent: 1.5em amb hangingIndent: 2.5em posa el vers a 1,5 em i la continuació a 4 em. Un valor negatiu compta com a 0. |
endIndent | Dimension | 0 | Sagnat de totes les línies des del costat final (la dreta d'una línia horitzontal, el peu d'una línia vertical); em és el cos del mateix estil. Amb textAlign: 'end', compon una línia uns quants caràcters per sobre del peu: el 地からN字上げ de la data o de la signatura d'una carta japonesa. Des de postext 1.16. |
firstLineIndent | Dimension | sagnat del cos | Sagnat de la primera línia, a partir d'indent. Amb un hangingIndent diferent de zero, només s'aplica quan l'estil el fixa explícitament: la primera línia comença a indent + firstLineIndent i les següents a indent + hangingIndent, de manera que un vers pot entrar 1 em i la resta penjar a 3 em. Si s'hereta del text de cos, cedeix davant del sagnat francès i la primera línia comença a indent, com fins a postext 1.22 (en una configuració desada abans, se li treu el valor explícit en un estil d'aquesta mena). |
hangingIndent | Dimension | 0 | Sagnat aplicat a totes les línies excepte la primera, a partir d'indent: la forma clàssica d'una bibliografia o d'un glossari, i la resta d'un vers partit. La primera línia comença a indent, o al firstLineIndent propi de l'estil, si en té. |
spaceBetween | Dimension | 0 | Separació vertical entre paràgrafs consecutius dins del contenidor. Amb 0 les entrades queden enganxades. |
marginTop | Dimension | 0 | Espai sobre el primer paràgraf del contenidor. Es fusiona amb l'espaiat que ja hi hagi pendent i desapareix al principi d'una columna, com qualsevol altre marge. |
marginBottom | Dimension | 0 | Espai mínim sota l'últim paràgraf del contenidor. bodyText. decideix com es combina amb l'espai del bloc que ve després del contenidor. |
snapToGrid | boolean | true | Torna el flux a la retícula de base sota el contenidor, i l'espai de sota és un mínim. Amb false, es conserva l'espai exacte: el text que ve després del contenidor queda fora de la retícula fins al bloc següent que s'hi ajusta (un encapçalament, el final d'una llista, una fórmula en bloc); és útil en un document que no segueix la retícula o en un grup amb un interlineat propi. Dins d'un requadre, que no té retícula, no canvia res. |
snapTopToGrid | boolean | false | Comença el primer paràgraf del contenidor en una línia de la retícula, acabi com acabi el bloc anterior; marginTop passa a ser un mínim. Apagat, el paràgraf comença on l’ha deixat el bloc anterior. Al Sandbox: Començar en una línia de la retícula. |
containerSpacing | 'collapse' | 'add' | sense fixar | La regla de l'espai sota els contenidors d'aquest estil, al text corregut i dins d'un requadre: un dels dos valors de bodyText., per als contenidors que fan servir l'estil. Si no es fixa, segueixen la regla del document. Amb 'add', els grups de l'estil acaben amb el seu propi espai, sense afegir-hi la separació entre paràgrafs, mentre que la resta del document conserva 'collapse'. Des de postext 1.28. |
textTransform | 'none' | 'uppercase' | 'none' | Majúscules o minúscules dels paràgrafs: 'uppercase' els compon en majúscules (un repartiment, una acotació), incloses les paraules d'un xip i l'etiqueta d'una :ref. Conserva la longitud lletra per lletra, perquè el mapa de posicions de l'editor continuï sent d'un a un: una lletra amb una majúscula més llarga (ß) queda com està. Les fórmules no canvien, i una capçalera que llegeix el paràgraf com a marca ({firstMark.estil}) agafa el text tal com està escrit; el textTransform propi d'un text de disseny el passa a majúscules. |
letterSpacing | Dimension | 0 | Espai després de cada lletra dels paràgrafs, com el letter-spacing de CSS: un valor positiu obre les lletres (un títol de pàgina en versals, { value: 0. per a +15/1000 em) i un de negatiu estreny un cos gran. Un valor en em es compta sobre el fontSize del mateix estil. Es té en compte en mesurar les línies, de manera que un paràgraf espaiat talla allà on cauen les paraules, ara més amples; les línies justificades reparteixen els espais entre paraules a més d'aquest espaiat, i una línia curta final que la composició estreny (bodyText.maxRuntTracking) parteix d'aquest valor. Canvas, HTML, PDF i EPUB el pinten igual, i en exportar a Word s'escriu com l'espaiat de caràcters de l'estil. Les paraules d'una escriptura lligada (àrab, siríac, n'ko) queden sense espaiar, i Postext en dona l'avís joiningScriptLetterSpacing. Des de postext 1.37. |
wordBreak | 'normal' | 'keep-all' | cjk.wordBreak | On es tallen les línies dels paràgrafs entre caràcters xinesos, japonesos i coreans (vegeu cjk.wordBreak): 'keep-all' per a una cartilla en kana amb espais entre frases citada en un llibre de prosa normal, i 'normal' per al cas contrari. S'aplica a un paràgraf escrit en aquest text i als caràcters que cita un paràgraf en escriptura llatina. Des de postext 1.16. |
lineNumbers | boolean | sense fixar | Si la numeració de línies compta les línies dels paràgrafs. Sense fixar: es compten quan lineNumbers.count és 'all' i, en un poema compost amb l'estil, quan es compten versos. true: es compten també amb 'verse' i dins d'un requadre, on altrament el text no es compta mai. false: no es compten mai. Des de postext 1.23. |
tabStops | TabStop[] | bodyText.tabStops | Tabulacions dels paràgrafs de l'estil (vegeu Tabulacions), mesurades des de l'indent de l'estil. Un caràcter de tabulació en el text funciona com a tabulador quan l'estil té tabulacions o un interval, propis o heretats del text de cos. Sense fixar: les del text de cos; una llista buida no en fixa cap. Des de postext 1.23. |
tabInterval | Dimension | bodyText.tabInterval | Tabulacions per defecte després de l'última de tabStops. Sense fixar: el del text de cos. Des de postext 1.23. |
dropCap | ParagraphDropCap | cap | Una caplletra que obre el primer paràgraf de cada grup :::paragraphs de l'estil, o tots els paràgrafs amb each: true (vegeu Caplletres). {dropcap=false} a la línia d'obertura d'un grup la desactiva, {dropcap=2} en fixa les línies. Des de postext 1.23. |
Una obra de teatre compon les acotacions en cursiva i el repartiment en versaletes:
paragraphStyles: [
{ id: 'acotacion', italic: true, fontSize: { value: 9, unit: 'pt' } },
{ id: 'reparto', smallCaps: true, textAlign: 'center', fontWeight: 600 },
],:::paragraphs{style="acotacion"}
Elsinor. Una esplanada davant del castell. *Francisco* al seu lloc.
:::L'acotació s'imprimeix en cursiva, i el nom que conté, en rodona; els pesos, italic i smallCaps d'un estil també s'apliquen dins dels requadres.
Un llibre de poemes sagna alguns versos i, quan un vers no cap a l'amplada de línia, posa la part que sobra més endins que el mateix vers. indent desplaça cap endins totes les línies del paràgraf, i el sagnat francès es compta a partir d'aquí:
paragraphStyles: [
{ id: 'verso', textAlign: 'left', firstLineIndent: { value: 0, unit: 'em' }, hangingIndent: { value: 4, unit: 'em' } },
{ id: 'verso-sangrado', textAlign: 'left', indent: { value: 1.5, unit: 'em' }, hangingIndent: { value: 2.5, unit: 'em' } },
],Un vers en verso-sangrado comença a 1,5 em i la continuació a 4 em, a l'altura de les continuacions dels versos en verso. Sense indent, un estil pot sagnar la primera línia o les altres, no totes dues: firstLineIndent s'ignora tan bon punt hi ha hangingIndent.
Un menú posa cada preu arran del final de la línia, després d'una línia de punts:
paragraphStyles: [
{
id: 'menu',
textAlign: 'left',
firstLineIndent: { value: 0, unit: 'em' },
tabStops: [{ position: 'end', align: 'end', leader: '. ' }],
},
],:::paragraphs{style="menu"}
Sopa de ceba :tab 8,50
Orada a la brasa amb fonoll i llimona :tab 21,00
:::Els punts de cada línia acaben mig quadratí abans del preu (leaderGap). Un plat que no cap en una línia continua a la línia següent, i l'última línia conserva el farciment i el preu; quan el preu no cap al costat de l'última paraula, aquesta paraula baixa amb el preu.
#El contenidor :::paragraphs
Una línia :::paragraphs{style="<id>"} obre el contenidor, i una línia amb només ::: el tanca; tots els paràgrafs que hi ha entremig agafen l'estil indicat, mentre que els encapçalaments, les llistes i els altres blocs de dins conserven l'estil habitual. Els contenidors es poden niar dins d'altres contenidors. Un style desconegut no és un error: els paràgrafs es componen com a text de cos normal, i el Sandbox assenyala l'id.
La línia d'obertura també admet align (start, end, left, right, center, justify), indent i endIndent (els nombres sense unitat són em), amb estil o sense: si hi ha estil, tenen prioritat sobre el que fixa l'estil; si no n'hi ha, s'apliquen sobre l'estil del contenidor que l'envolta o sobre l'estil de text del lloc on és el bloc (el text de cos, una part, una secció amb estil o un requadre). :::paragraphs{align=end} compon un bloc arran del final de la línia (地付き) i :::paragraphs{align=end endIndent=1}, a un caràcter d'aquest. Des de postext 1.16.
Dins del contenidor, el flux surt de la retícula de base (una entrada de 7pt amb un interlineat d'1.2em no pot encaixar en una retícula de 8pt/1.5em), i l'últim paràgraf torna el flux a la retícula (la retícula té prioritat i l'espai de sota és un mínim, la mateixa convenció que segueixen els encapçalaments). Les entrades es parteixen entre columnes i pàgines com els paràgrafs del text de cos, amb la mateixa protecció contra vídues i òrfenes; un encapçalament just abans del contenidor es manté unit al primer paràgraf.
L'espai sota el contenidor és el més gran entre el spaceBetween i el marginBottom de l'estil i la separació entre paràgrafs del text que l'envolta (una línia quan bodyText.paragraphSpacing està activat), i es fusiona amb l'espai que el bloc següent deixa al damunt, com l'espai entre dos paràgrafs del text de cos: un encapçalament després d'una bibliografia queda a la distància del seu marginTop respecte de l'última entrada (o a l'espai de l'estil, si és més gran), i un paràgraf després d'un grup d'entrades més atapeïdes conserva la separació entre paràgrafs del text. El flux torna primer a la retícula sota el text, i la part de l'espai que l'ajust no ha cobert s'afegeix en línies senceres de la retícula, perquè el text que ve després del contenidor hi caigui. Fins a postext 1.4, l'espai de l'estil es posava sota l'última línia abans de l'ajust, l'espai del bloc següent s'hi sumava per sota i la separació entre paràgrafs no comptava; bodyText.paragraphContainerSpacing: 'add' manté aquella regla, i les configuracions desades abans es llegeixen amb aquesta regla. Un estil amb snapToGrid: false no s'ajusta: el text que ve després del contenidor queda a l'espai exacte, fora de la retícula fins al bloc següent que s'hi ajusti. Un contenidor que acaba amb una llista es compon com a la 1.4 amb qualsevol de les dues regles: la llista conserva el seu espai a sota, i el marginBottom s'hi afegeix i es fusiona amb el del bloc següent.
Un estil pot fixar la regla dels seus contenidors amb containerSpacing: 'add' a l'estil d'una xifra gran o d'una llista de referències tanca els grups amb l'espai del mateix estil, al text i dins d'un requadre, mentre que els altres contenidors del document conserven 'collapse'; 'collapse' en un estil fa el contrari en un document que es llegeix amb 'add'. Un contenidor que no indica cap estil segueix el document.
Dins d'un :::callout, el contenidor aplica els marges del seu estil de la mateixa manera: marginTop i marginBottom es fusionen amb l'espaiat dels blocs del voltant (un valor negatiu els acosta), i un contenidor que obre el requadre no té marge superior, igual que al capdamunt d'una columna. El requadre no té retícula de base on tornar, així que l'espai sota l'últim paràgraf és el més gran entre marginBottom, spaceBetween i la separació entre paràgrafs del mateix requadre (el seu body.paragraphSpacing, una línia del text; no compta amb paragraphContainerSpacing: 'add'), o el marge superior del bloc següent, si és encara més gran; en canvi, un marginBottom negatiu acosta el bloc següent. (Fins a postext 1.4, un contenidor dins d'un requadre no aplicava cap dels dos marges.)
Dins d'una caixa, els camps tipogràfics que un estil deixa sense fixar venen de la caixa (des de postext 1.52): la lletra, la mida, l'interlineat, els gruixos i el color que l'estil deixa al text són els del text de la caixa, així :::paragraphs{style="centred"} amb un estil que només fixa textAlign: 'center' es compon en la de pal sec d'una caixa i en la romana d'una altra. Els camps que l'estil fixa es mantenen. bodyText.paragraphStylesInBoxes: 'document' manté en canvi el text del document, com fins a postext 1.51.
const resolved = resolveParagraphStylesConfig(config.paragraphStyles, resolvedBodyText);
// => cada camp no indicat s'omple des del text de cos resolt
const minimal = stripParagraphStylesDefaults(config.paragraphStyles);
// => undefined quan la llista és buida; s'eliminen els marges a zero i `name === id`#Estils de xip
La propietat chipStyles declara els estils amb nom de l'element en línia :chip[texto]{style="…"}: les caixes arrodonides i acolorides d'un banc de paraules, una tecla, una etiqueta (la sintaxi i les regles de tall de línia són a la referència del format de document). Inclou un estil per defecte, chip (farciment blau pàl·lid amb un filet del color principal, cantonades una mica arrodonides i el text igual que les paraules del voltant), així que :chip[…] funciona sense configurar res; si declares chipStyles, substitueixes aquesta llista. Un xip sense style, o amb un id que cap estil no declara, agafa el primer estil (el Sandbox assenyala l'id desconegut).
const config: PostextConfig = {
chipStyles: [
{ id: 'chip', name: 'Banc de paraules' },
{
id: 'key',
name: 'Tecla',
background: { hex: '#fff4d6', model: 'hex' },
borderColor: { hex: '#8a6d1f', model: 'hex' },
borderRadius: { value: 2, unit: 'pt' },
bold: true,
},
],
};Classifica: :chip[pila] :chip[cable] :chip[interruptor]
Prem :chip[Ctrl]{style="key"} + :chip[C]{style="key"}.| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
id | string | obligatori | Identificador que s'usa a :chip[…]{style="…"}. |
name | string | id | Nom llegible, només per a interfícies d'edició. |
backgroundEnabled | boolean | true | Pinta el farciment de la caixa. |
background | ColorValue | #e8eef7 | Farciment de la caixa (es pot vincular a la paleta). |
borderColor | ColorValue | color principal de la paleta | Color del contorn. |
borderWidth | Dimension | 0.5pt | Gruix del contorn; 0 no en dibuixa cap. Es traça per dins de la vora de la caixa. |
borderRadius | Dimension | 0.3em | Radi de les cantonades, limitat a la meitat de l'alçada de la caixa (un valor gran dona una píndola). |
paddingX | Dimension | 0.3em | Espai entre el contorn i el text, a l'esquerra i a la dreta. Forma part de l'avanç del xip. |
paddingY | Dimension | 0.1em | Espai per sobre i per sota de la banda del text. Es pinta fora de la caixa de línia: mai no canvia l'interlineat. |
paddingTop, paddingBottom | Dimension | paddingY | Espai per sobre o per sota de la banda del text, cadascun en lloc de paddingY. La banda va 0,8 em per sobre de la línia de base i 0,25 em per sota, així que el seu centre queda 0,275 em per sobre de la línia de base, més avall que el centre d'una majúscula (uns 0,35 em en la majoria de les fonts): una majúscula o una xifra en un xip rodó (borderRadius: 1em) es veu alta. Per centrar-la, el farciment superior ha de superar l'inferior en el doble de la diferència: paddingTop: 0.2em amb paddingBottom: 0.05em en una font amb majúscules de 0,7 em. |
fontFamily | string | text que l'envolta | Família del text del xip. Els pesos segueixen el text que l'envolta. |
fontSize | Dimension | text que l'envolta | Cos del text del xip; em és relatiu al text que l'envolta. |
color | ColorValue | text que l'envolta | Color del text del xip. Si no es fixa, les negretes i les cursives conserven els colors d'èmfasi. |
bold | boolean | false | Compon el text del xip en negreta, a més de les marques que ja tingui. |
italic | boolean | false | Compon el text del xip en cursiva, a més de les marques que ja tingui. |
gap | Dimension | 0.25em | Espai mínim entre la caixa i la paraula o el xip veí, separats per un espai; si l'espai és més estret, es completa dins de l'avanç del xip, de manera que la justificació no se'l menja mai. No s'hi afegeix res a la vora de la línia ni al costat de la puntuació enganxada. |
dotted | { spacing?, size? } | — | Pinta les lletres del xip com a fileres de punts per repassar, igual que el dotted d’un text de disseny, amb les longituds en em relatives al text del xip. Sense fons, sense contorn i sense marges interiors, el xip és una paraula puntejada dins de la línia: :chip[gato]{style="dots"}. |
underline | 'solid' | 'dotted' | 'dashed' | — | Dibuixa el contorn només com una línia sota el text, amb el gruix de borderWidth i el color de borderColor, en lloc de tota la caixa: un buit per escriure-hi. Sense valor, es dibuixa el contorn sencer. |
minWidth | Dimension | — | L'amplada mínima de la caixa, contorn i marges interiors inclosos; un text més curt hi queda centrat. La fan servir els buits dels exercicis i les caselles per marcar. Sense valor, la caixa fa l'amplada del text. |
Les longituds en em de la caixa (paddingX, paddingY, borderRadius, borderWidth, gap) són relatives al cos del mateix xip. La caixa és una banda de 0,8 em per sobre i 0,25 em per sota de la línia de base, que creix amb paddingY i amb el contorn; es pinta fora de la caixa de línia i no canvia mai l'interlineat, així que la retícula es manté. Quan la caixa és més alta que l'interlineat, un xip pot envair un xip de la línia de sobre o de sota: el Sandbox mostra l'avís «Els xips toquen la línia següent» quan dos xips de línies diferents se superposen, amb la superposició en punts, perquè redueixis paddingY, el contorn o fontSize. Un xip alt sense cap xip a sobre ni a sota no genera cap avís.
Un xip amb l'atribut field és un camp de formulari emplenable al PDF i un camp de formulari d'InDesign a l'exportació IDML. El seu estil dona al camp l'aspecte, i minWidth l'espai per escriure-hi (vegeu Sortida PDF › Camps de formulari).
Al VDT, un xip és un segment de línia de kind: 'chip', amb un camp chip que conté els trams de text (cadascun amb la cadena de font i l'amplada), la geometria de la caixa (boxWidth, ascent, descent, paddingX, borderWidth, borderRadius, els marges del gap) i els colors; el text del segment és un marcador d'un caràcter, de manera que els desplaçaments de text pla i els mapes de font compten un xip com un caràcter.
const resolved = resolveChipStylesConfig(config.chipStyles);
// => l'estil `chip` integrat si no se'n declara cap; tots els camps plens
const minimal = stripChipStylesDefaults(config.chipStyles);
// => undefined per al valor integrat; s'eliminen els valors per defecte
const style = pickChipStyle(resolved, 'key');
// => l'estil `key`, o el primer#Estils de caràcter
La propietat characterStyles declara els aspectes amb nom d'un grup de paraules. Un grup en rep un amb la directiva :span, :span[unes paraules]{style="id"}, que és l'única manera de donar a un grup un aspecte amb nom. Un estil de caràcter fixa el text: una lletra (família, cos, pes, inclinació), un color, un espaiat entre lletres, majúscules o versaletes. Una franja darrere de les paraules, o una línia per sota o que les travessa, pertany a un estil de ressaltat, que l'estil de caràcter anomena amb mark. A diferència d'un xip, un grup amb estil es parteix entre línies i es divideix amb guionet com el text que l'envolta. No ve cap estil per defecte, i un llibre no en té cap fins que els declara. Un grup amb un id que cap estil no declara es compon com el text que l'envolta, i el Tauler de revisió en dona avís (Estil de caràcter desconegut).
const config: PostextConfig = {
markStyles: [
{ id: 'mark' },
{
id: 'pen',
name: 'Retolador fluorescent',
background: { hex: '#ffe14d', model: 'hex' },
opacity: 70,
paddingTop: { value: -0.35, unit: 'em' },
rough: 30,
},
{ id: 'struck', backgroundEnabled: false, line: { position: 'through', color: { hex: '#b23a2a', model: 'hex' } } },
],
characterStyles: [
{ id: 'marker', name: 'Retolador', mark: 'pen' },
{
id: 'drug',
name: 'Nom de fàrmac',
fontFamily: 'Source Sans 3',
fontWeight: 600,
color: { hex: '#1f4e79', model: 'hex' },
letterSpacing: { value: 0.02, unit: 'em' },
},
{ id: 'wrong', name: 'Resposta errònia', mark: 'struck' },
],
};La :span[primera línia de tractament]{style="marker"} és :span[la metformina]{style="drug"}, mai :span[la insulina d'entrada]{style="wrong"}.Propietats (les que no es fixen conserven les del text):
| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
id | string | obligatori | Identificador que s'escriu a la directiva: :span[…]{style="id"}. Lletres, xifres, - i _. |
name | string | id | Nom llegible, només per a interfícies d'edició. |
fontFamily | string | la del text | Família del grup. |
fontSize | Dimension | el del text | Cos del grup; em és relatiu al text que l'envolta. Un cos més gran no canvia mai l'interlineat: les línies mantenen la retícula, de manera que un cos molt més gran pot tocar la línia de sobre. |
fontWeight | number | el del text | Pes de les paraules redones del grup (100–900, arrodonit a la centena); les seves paraules en negreta conserven la negreta. |
italic | boolean | false | Compon el grup en cursiva. |
color | ColorValue | el del text | Color del grup, també el de les paraules en negreta i en cursiva. És només pintura: no canvia mai la composició. Un ressaltat que fixa el seu propi color de text (el mark de l'estil, o un :mark[…] al voltant del grup) hi preval. |
letterSpacing | Dimension | cap | Tracking que s'afegeix després de cada caràcter del grup (em del text que l'envolta; negatiu, l'estreny). Es mesura amb el grup, de manera que la línia es parteix allà on es pinta. |
textTransform | 'none' | 'uppercase' | 'none' | uppercase compon el grup en majúscules segons les regles de la llengua en què és (una i turca passa a İ, les majúscules gregues perden l'accent). El text escrit conserva les seves lletres: la cerca i el mapa de font el llegeixen tal com està escrit, i el PDF dona a les majúscules la paraula escrita com a text (/ActualText), de manera que en copiar-les s'obtenen les paraules tal com es van teclejar. L'HTML i l'EPUB porten les majúscules mateixes. |
smallCaps | boolean | false | Compon el grup en versaletes, com fa :smallcaps[…]. |
mark | string | cap | L'id d'un estil de ressaltat que es dibuixa amb el grup: la seva franja, la seva línia, el seu color de text. Un id que cap estil de ressaltat no declara es descarta, i el grup es queda sense ressaltat. |
Un mecanisme per a cada cosa. Un estil de caràcter fixa les lletres; un estil de ressaltat dibuixa el que les acompanya, una franja o una línia, igual que per a :mark[…]. Un subratllat sense més continua sent :underline[…], un ratllat sense més ~~…~~ i un ressaltat sense més :mark[…]; un estil de caràcter és per a un aspecte al qual el llibre dona nom i que fa servir més d'una vegada. La forma de claudàtors i barres que fan servir altres eines ([paraules]|id|) no és sintaxi de Postext: es queda com a text, tal com està escrita.
Imbricació. Un grup pot contenir altres marques en línia (:span[una paraula **negreta**]{style="marker"}, un enllaç, una referència, una fórmula) i altres grups: guanya l'estil més intern (:span[a :span[b]{style="drug"} c]{style="marker"}). Un grup no pot travessar un paràgraf.
On. Paràgrafs, elements de llista, cites, avisos, notes a peu de pàgina, peus, notes i cel·les de taula, i encapçalaments mentre headings.inlineMarks estigui activat. Les capçaleres, l'índex de continguts i les entrades de l'índex alfabètic prenen les paraules sense l'estil. En una pàgina vertical (llibres xinesos i japonesos compostos en vertical) el grup es compon com el text que l'envolta, i la línia del seu ressaltat va a la dreta dels caràcters, com una línia lateral.
Sortida. El llenç, el PDF, l'HTML i les sortides vectorials (SVG, IDML) dibuixen el ressaltat que anomena un estil amb la mateixa geometria que qualsevol :mark[…]. L'EPUB compon cada estil com una classe (pt-cs-<id>) amb la seva lletra, el seu cos, el seu pes, la seva inclinació, el seu color, el seu espaiat entre lletres i les seves versaletes; no dibuixa cap ressaltat, de la mateixa manera que no dibuixa cap :mark[…]. Una exportació a Word converteix cada estil en un estil de caràcter de Word anomenat Postext Style: …, amb la franja del ressaltat com a ombrejat i la seva línia com el subratllat de Word més semblant o un ratllat, i una importació de Word fa correspondre a un estil del llibre l'estil de caràcter que es diu com ell, o Postext Style: … en qualsevol de les llengües del lloc.
Al VDT un segment amb estil porta charStyle: { id, style } (el grup i l'id de l'estil); la seva lletra i el seu tracking ja són a fontString i tracking, el seu color a color, i un segment que l'estil compon en majúscules porta el text escrit a sourceText.
const resolved = resolveCharacterStylesConfig(config.characterStyles, new Set(['pen', 'struck']));
// => tots els camps plens; es descarta un `mark` que no anomena cap estil de ressaltat
const minimal = stripCharacterStylesDefaults(config.characterStyles);
// => s'eliminen els valors per defecte estàtics; undefined per a una llista buida
const style = pickCharacterStyle(resolved, 'drug');
// => l'estil `drug`, o undefined si cap estil no té aquest id#Estils de ressaltat
La propietat markStyles declara els estils amb nom de l'element en línia :mark[text]{style="…"} (i dels ressaltats que els estils de caràcter anomenen amb mark): la franja de color darrere d'una frase, i una línia per sota o que la travessa, com quan un llibre de text ressalta les paraules clau (la sintaxi i les regles de tall de línia són a la referència del format de document). Inclou un estil per defecte, mark (una franja groc pàl·lid que sobresurt una mica de la frase, amb els extrems rectes i el text amb el color habitual), de manera que :mark[…] funciona sense configurar res; si declares markStyles, substitueixes aquesta llista. Una marca sense style, o amb un id que cap estil no declara, agafa el primer estil (el Sandbox assenyala l'id desconegut).
const config: PostextConfig = {
markStyles: [
{ id: 'mark', name: 'Key idea' },
{
id: 'key',
name: 'Definition',
background: { hex: '#cdebd5', model: 'hex' },
color: { hex: '#14532d', model: 'hex' },
},
],
};The sun warms the sea and :mark[water rises into the air as vapour].
- :mark[Evaporation]{style="key"}: water turns into vapour.| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
id | string | obligatori | Identificador al qual remet :mark[…]{style="…"}. |
name | string | id | Nom llegible, només per a la interfície de l'editor. |
background | ColorValue | #fff0a0 | Color de la franja (enllaçable a la paleta). |
color | ColorValue | el del text | Color de les paraules marcades. |
borderRadius | Dimension | 0 | Radi dels dos extrems de la franja, limitat a la meitat de l'alçada de la franja. Els extrems rectes són la norma a la impremta. Fins a postext 1.51 el valor per defecte era 0.2em; una configuració desada aleshores amb alguna marca al text es llegeix amb 0.2em escrit a cada estil que no indiqui radi. |
paddingX | Dimension | 0.15em | Quant sobresurt la franja de la primera i l'última lletra de la frase, cap a l'espai del costat. |
paddingY | Dimension | 0.05em | Espai per sobre i per sota de la franja del text. |
paddingTop, paddingBottom | Dimension | paddingY | Espai per sobre i per sota, cadascun en lloc de paddingY. Tots dos poden ser negatius: un paddingTop negatiu baixa la vora superior de la franja dins de les lletres (uns -0.35em en cobreixen la meitat inferior, com un traç de retolador), i un paddingBottom negatiu puja la vora inferior per sobre dels descendents. Una franja que es queda sense alçada no es dibuixa. |
backgroundEnabled | boolean | true | Pinta la franja. false deixa a l'estil la seva línia i el seu color de text, per a una marca que només subratlla o ratlla. |
opacity | number | 100 | L'opacitat de la franja, en percentatge (de 0 a 100). La franja es pinta darrere del text, de manera que les lletres conserven el seu color. Vegeu la nota sobre la transparència més avall. |
rough | number | 0 | De 0 a 100: 0 dona una franja neta; amb valors més alts les vores superior i inferior ondulen i els extrems es tallen en diagonal, com un retolador passat a mà. L'ondulació segueix una llavor presa de la marca i del seu lloc, de manera que és la mateixa a cada composició, al llenç, al PDF, a l'HTML i a les sortides vectorials. Word dibuixa una franja neta. |
line | MarkLineConfig | cap | Una línia que es dibuixa amb la marca, per sota de les paraules o travessant-les (vegeu més avall). |
decorationBreak | 'slice' | 'clone' | 'slice' | Com es talla la franja d'una frase que passa a una altra línia, com box-decoration-break en CSS. 'slice': una sola franja, recta on es parteix la línia, amb el farciment i les cantonades arrodonides només al principi i al final de la frase. 'clone': cada tros de línia porta una franja completa, amb paddingX i les cantonades als dos extrems, per a un títol compost sobre una banda de color tallada per línies. La composició és la mateixa en els dos casos. |
line (les longituds en em es mesuren amb la mida del text marcat):
| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
position | 'under' | 'through' | 'under' | Per sota de les paraules, on la lletra posa el seu subratllat, o travessant-les, on posa el seu ratllat. En el text xinès i japonès, una línia que travessa va per l'eix central del quadratí; en una pàgina vertical, una línia per sota va a la dreta dels caràcters, com una línia lateral. |
style | 'solid' | 'double' | 'dotted' | 'dashed' | 'wavy' | 'solid' | Com es dibuixa la línia. Una línia doble aparta el segon traç de les lletres; els punts, les ratlles i les ones es dimensionen a partir del gruix i de la mida del text. |
color | ColorValue | el del text marcat | Color de la línia. |
thickness | Dimension | el de la lletra | Gruix del traç; sense fixar, el gruix del subratllat o del ratllat de la mateixa lletra. |
La línia continua per sota dels espais entre les paraules de la frase i s'atura a la seva última lletra on la frase passa a la línia següent. Són les mateixes línies que dibuixen :underline[…] i ~~…~~, de manera que una línia de marca se situa on se situen aquelles.
Transparència. Una franja amb menys del 100 % d'opacitat és translúcida al llenç, a l'HTML, en un PDF digital i en un PDF/X-4, que admeten transparència. Un PDF/X-1a no n'admet gens: allà la franja es compon tal com s'imprimeix sobre paper blanc, com un to del seu color, a la planxa de la seva tinta si és una tinta plana. L'exportació a Word i les sortides vectorials (SVG, IDML) la componen igual, sobre blanc; sobre una pàgina de color o damunt d'una imatge, aquest to no coincideix amb la franja translúcida.
Les longituds en em (paddingX, paddingY, paddingTop, paddingBottom, borderRadius) es mesuren amb la mida del text marcat. La franja no ocupa lloc: el text es compon igual que sense la marca, la franja es pinta a sota i el farciment s'estén pels espais entre paraules i per l'interlineat. Al VDT, els segments de les paraules marcades porten un mark ({ style, id, start?, end?, from?, to? }) i cada línia desa les seves franges a highlights ({ x, y, width, height, color, radiusLeft, radiusRight, opacity?, rough?, seed? }, relatives al bbox.x i a la línia de base de la línia), que els renderitzadors de canvas, PDF i HTML pinten abans del text de la línia; les línies van als marks de la línia, marcades amb markLine, i es pinten després del text.
const resolved = resolveMarkStylesConfig(config.markStyles);
// => the built-in `mark` style when unset; every field filled
const minimal = stripMarkStylesDefaults(config.markStyles);
// => undefined for the built-in default; static defaults dropped
const style = pickMarkStyle(resolved, 'key');
// => the `key` style, else the first one#Llistats de codi
La propietat codeStyle fixa l'aspecte dels llistats de codi, és a dir, dels blocs ``` i ~~~ del text (vegeu Format del document › Blocs de codi), i també del codi en línia quan se li demana una lletra de codi. Un llistat es compon línia a línia tal com està escrit, amb una lletra monoespaiada, dins d'una caixa: cap línia no es parteix amb guionet ni es justifica, cada espai conserva l'amplada i un tabulador avança fins a la tabulació següent. La caixa es construeix amb el mateix mecanisme que la d'un :::callout, de manera que un llistat es pot dividir entre línies per diverses columnes i pàgines, cada part en una caixa pròpia, i un bloc de codi dins d'un requadre és una caixa niada. Totes les propietats són opcionals. Des de postext 1.23.
const config: PostextConfig = {
codeStyle: {
fontFamily: 'JetBrains Mono',
fontSize: { value: 0.8, unit: 'em' },
background: { hex: '#0e1116', model: 'hex' },
color: { hex: '#d3d9df', model: 'hex' },
padding: { top: { value: 4, unit: 'mm' }, right: { value: 5, unit: 'mm' }, bottom: { value: 4, unit: 'mm' }, left: { value: 5, unit: 'mm' } },
borderRadius: { value: 2, unit: 'pt' },
lineNumbers: true,
tokens: {
keyword: { color: { hex: '#f2b134', model: 'hex' }, bold: true },
string: { color: { hex: '#3ddc84', model: 'hex' } },
comment: { color: { hex: '#8a939d', model: 'hex' }, italic: true },
},
inline: { background: { hex: '#eef1f4', model: 'hex' } },
},
};| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
blocks | boolean | true | Interpreta com a blocs de codi els blocs delimitats amb accents greus o amb titlles. Amb false, la línia d'obertura i les línies del bloc es llegeixen com a Markdown, com feia postext 1.22; una configuració desada abans de la 1.23 amb algun bloc d'aquests al text rep aquest valor (vegeu Paquets escrits per postext 1.4 o anterior). |
indentedCode | boolean | false | També llegeix com a llistat una sèrie de línies sagnades quatre columnes (quatre espais o un tabulador) després d'una línia en blanc; a cada línia se li treuen aquestes quatre columnes. Desactivat per defecte: els textos de Postext sovint fan servir espais per sagnar, i les llistes niades tenen en compte els espais del principi. |
fontFamily | string | 'Source Code Pro' | La lletra del codi. Una lletra monoespaiada manté les columnes alineades; per a comentaris en xinès o japonès, cal una lletra amb kanji (BIZ UDGothic), en què els caràcters d'amplada completa ocupen dues cel·les. |
fontSize | Dimension | 0.85em | em és el cos del text principal. |
fontWeight / boldFontWeight | number | 400 / 700 | Els pesos del codi i dels elements en negreta. |
lineHeight | Dimension | la línia de la retícula del text principal | L'interlineat de les línies de codi; em és el cos del codi. Sense fixar, les línies cauen a la retícula de base. |
snapToGrid | boolean | true | El text que ve després d'un llistat torna a la retícula de base; false conserva el marginBottom exacte, com el d'un requadre. |
color | ColorValue | el color del text principal | El color del codi, que conserven els elements sense color propi. |
backgroundEnabled / background | boolean / ColorValue | true / #f4f4f4 | El fons de la caixa. |
border | { enabled, color, width } | desactivada, #cccccc, 0.5pt | La vora de la caixa. |
borderRadius | Dimension | 0 | Cantonades arrodonides; cada part d'un llistat dividit les conserva, com una caixa partida. |
padding | { top, right, bottom, left } | 0.6em cadascun | em és el cos del codi. |
marginTop / marginBottom | Dimension | 0.75em | L'espai de damunt i de sota de la caixa. |
span | 'column' | 'page' | 'column' | Un llistat a l'amplada de la pàgina travessa totes les columnes d'una pàgina de diverses columnes, com una caixa span: 'page'. Un bloc de codi el fixa per a si mateix amb span=page. |
tabSize | number | 4 | Un tabulador avança fins al múltiple següent d'aquest nombre de cel·les de caràcter (un caràcter d'amplada completa en compta dues). Continua sent un tabulador: el text copiat el conserva. |
overflow | 'wrap' | 'shrink' | 'clip' | 'wrap' | Què passa amb una línia més ampla que la caixa. 'wrap': es talla després de l'últim espai o signe de puntuació que hi cap (o entre dos caràcters si no n'hi ha cap), i la resta continua a sota, wrapIndent cel·les més endins, després de wrapMarker; si és possible un altre tall, una part d'un llistat dividit no comença mai amb una d'aquestes continuacions. 'shrink': tot el llistat es compon més petit fins que hi cap la línia més ampla, com a màxim fins a minFontScale, i el que tot i així no hi cap es parteix. 'clip': la línia s'atura a la vora interior de la caixa, i els caràcters que la sobrepassen no s'imprimeixen. Cada cas genera un avís codeOverflow. |
wrapIndent | number | 2 | El sagnat de la resta d'una línia partida, en cel·les de caràcter. |
wrapMarker | string | '»' | Va dins d'aquest sagnat, amb el color dels números de línia; no forma part del text (quan es copia, queda fora, i un PDF etiquetat el pinta com a artefacte). '' no en posa cap. ↪ no és a la majoria de lletres de codi, i s'hi imprimeix com un quadre buit. |
minFontScale | number | 0.8 | Amb 'shrink', la fracció més petita de fontSize a què es compon un llistat. |
lineNumbers | boolean | false | Numera les línies de tots els llistats, en un marge davant del codi. Cada bloc de codi pot fixar el seu valor amb lineNumbers, lineNumbers=false i start=N. La continuació d'una línia partida no porta número. Els números es componen al costat del text, no a dins: el visor HTML els amaga de la selecció i de les tecnologies d'assistència, i un PDF etiquetat els pinta com a artefactes. |
lineNumberColor | ColorValue | #8a8a8a | El color dels números (i el de la marca de continuació). |
lineNumberGap | Dimension | 1em | L'espai entre el número més ample i el codi; em és el cos del codi. |
highlightBackground | ColorValue | #fff4c2 | La banda, d'un costat a l'altre de la caixa, darrere de les línies que un bloc de codi indica amb highlight="3,5-7". |
keepTogether | boolean | false | Com el d'un estil de requadre: false divideix entre línies un llistat més alt que l'espai que queda; true el fa passar sencer, i només el divideix quan és més alt que una columna. |
splitMinLines | number | 2 | El mínim de línies a cada costat d'una divisió, perquè cap part no tingui una sola línia. |
repeatTitle | boolean | false | Repeteix el títol al principi de cada part, amb el sufix «(cont.)» de la llengua del document. |
continuesMarkerEnabled / continuesMarker | boolean / string | false / «Continua» | Una indicació sota l'última línia d'una part que continua. |
titleStyle | CalloutTitleStyleConfig | la lletra del codi, en negreta, a 0,9 del seu cos | La fila de títol que imprimeix el title d'un bloc de codi (els camps són a Estils de requadre). |
label | CalloutLabelConfig | cap | Si es fixa, el títol s'imprimeix en una pestanya sobre la vora superior de la caixa (amb la lletra i el cos del codi, llevat que la pestanya en tingui uns de propis). |
highlight | 'builtin' | 'none' | 'builtin' | Acoloreix els elements amb l'analitzador integrat (i qualsevol ressaltador registrat); 'none' compon tots els llistats en color. |
tokens | Partial<Record<CodeTokenKind, { color?, bold?, italic? }>> | una paleta discreta | L'aspecte de cada tipus d'element, combinat tipus per tipus amb els valors per defecte (vegeu més avall). Un color vinculat a la paleta canvia amb colorPalette i amb la paleta d'una part. |
inline | InlineCodeStyleConfig | sense fixar | El codi en línia en una lletra de codi (vegeu més avall). Sense fixar, el codi en línia es compon en la lletra del text, com abans de la 1.23. |
#Colors de sintaxi
Un petit analitzador integrat al motor identifica els elements de js i ts (javascript, jsx, typescript, tsx), json, python, bash (sh, zsh, shell), console (una sessió de terminal), css, html i xml (svg), markdown i sql; un llistat en qualsevol altre llenguatge, o sense llenguatge, es compon en color. Llegeix el llistat sencer, de manera que un comentari o una cadena que ocupa diverses línies continua sent un sol element. En un llistat console, una línia que comença amb un indicador d'ordres ($ , % , # , > , >>> , PS …> ) és el que ha escrit l'usuari (prompt), i totes les altres són el que han imprès els programes (output).
| Tipus | Per defecte | Què identifica |
|---|---|---|
keyword | #8b2c8f | Paraules reservades: const, def, if, SELECT, el nom d'una etiqueta HTML, una regla @ de CSS. |
string | #3d7a2a | Cadenes, plantilles literals, valors d'atribut. |
number | #985f00 | Números i constants (true, None, null), colors, entitats. |
comment | #7a7f87, cursiva | Comentaris. |
function | #2b5fb4 | Un nom seguit d'un parèntesi; les ordres internes del shell. |
type | #99540a | Tipus i noms de classe en majúscula, selectors CSS. |
operator | el color del codi | Operadors, canonades i redireccions del shell. |
punctuation | el color del codi | Parèntesis i claudàtors, separadors. |
variable | #b23b2e | Variables del shell, claus JSON, propietats CSS, atributs HTML, self. |
meta | #985f00 | Decoradors, opcions de línia d'ordres (-l, --all), un doctype. |
prompt | el color del codi, en negreta | La línia escrita d'una sessió de terminal. |
output | #5c6168 | El que han imprès els programes. |
Una aplicació amfitriona connecta el seu propi ressaltador (Shiki, Prism, highlight.js) amb registerCodeHighlighter. Les configuracions són dades serialitzables, així que la funció es registra al motor, no s'escriu a codeStyle:
import { registerCodeHighlighter } from 'postext';
// fn(code, lang) retorna les línies del llistat, cadascuna com a trams els textos dels quals, units, formen la línia.
registerCodeHighlighter('rust', (code) => code.split('\n').map((line) => [
{ text: line, token: line.trimStart().startsWith('//') ? 'comment' : undefined },
]));
registerCodeHighlighter('*', null); // treu el registrat per a tots els llenguatgesUn ressaltador registrat per a un llenguatge té preferència sobre un de registrat per a '*', i aquest, sobre l'analitzador integrat. Un tram indica un tipus d'element token (amb el color que fixa tokens) o un color propi (un hexadecimal CSS). Es descarta el ressaltador que retorna undefined, que llança una excepció o que retorna línies que, unides, no reprodueixen les del llistat. La composició consulta el registre en compondre cada llistat: registra el ressaltador abans de compondre i, si fas servir un web worker (el Sandbox compon en un), dins del worker.
#Codi en línia
codeStyle.inline compon el text entre accents greus en una lletra de codi, dins d'una caixa com la d'un xip. Una línia pot tallar el codi en un espai o després d'un guionet situat entre una lletra o una xifra i una lletra: la caixa es talla en dues i no s'hi afegeix res. Els espais del codi conserven l'amplada de la lletra de codi, i la justificació de la línia no els estira. Sense fixar, el codi en línia conserva la lletra del text.
| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
fontFamily | string | codeStyle.fontFamily | La lletra. |
fontSize | Dimension | 0.9em | em és el cos del text que l'envolta. |
color | ColorValue | el del text | |
bold / italic | boolean | false | S'afegeixen a les marques que ja té el text (el codi dins d'una negreta va en negreta). |
background | ColorValue | cap | Un fons darrere del tram. |
borderColor / borderWidth | ColorValue / Dimension | cap / 0.5pt | Un contorn. |
borderRadius | Dimension | 0.2em | em és el cos del tram. |
paddingX / paddingY | Dimension | 0.2em amb fons o contorn, i si no 0 / 0.1em | L'espai dins del fons; el farciment vertical es pinta fora de la caixa de la línia. |
otherScripts | 'text' | 'code' | 'text' | La lletra dels caràcters àrabs, hebreus i CJK del codi: la del text ('text'), perquè poques lletres de codi els tenen, o la de codi ('code'), si en té. |
#Com es compon un llistat
- Una línia per cada línia del codi font. Les línies es construeixen amb els avanços propis de la lletra del codi, no amb el tall de paràgrafs: els espais conserven l'amplada, les sèries d'espais es mantenen i els espais del principi fan de sagnat. Un llistat en un llibre de dreta a esquerra es llegeix d'esquerra a dreta, amb les línies compostes des del costat oposat de la caixa, com una cita d'esquerra a dreta, i els números al marge esquerre. En un llibre vertical, un llistat segueix el flux vertical (amb el text llatí ajagut, com el compon el text vertical) i no porta números de línia.
- Divisió. Un llistat més alt que l'espai que queda es divideix entre línies per diverses columnes i pàgines, cada part dins d'una caixa pròpia, sense deixar mai menys de
splitMinLineslínies a cap costat; la continuació d'una línia partida es queda amb la línia si és possible un altre tall. - Sortides. El canvas, el visor HTML i el PDF pinten les línies i la caixa tal com s'han compost. El visor HTML conserva els espais (
white-space: pre), de manera que, en seleccionar-lo, es copia el llistat amb el sagnat i un salt de línia després de cada línia del codi font, sense números ni marques de continuació. Un PDF etiquetat compon cada llistat com un paràgraf que conté un elementCode, amb glifs d'espai reals, i els números i les marques de continuació com a artefactes. L'EPUB adaptable escriu<pre><code class="language-…">amb els colors dels elements i un full d'estil a partir decodeStyle; l'EPUB de maquetació fixa és el de la impressió. - Fonts. El Sandbox i
configFontFamiliescarreguen la lletra del codi quan el text té algun bloc de codi (o la configuració té una secciócodeStyle), en els pesos normal i negreta, en rodona i en cursiva; el PDF incrusta les fonts que fan servir les línies.
#Parts
La propietat parts configura les pàgines separadores de part que un document obre amb un contenidor :::part{number="…" title="…"}: la pàgina «Part I — Fonaments» que agrupa una sèrie de capítols. Una part ocupa sempre una pàgina pròpia: el contenidor salta a una pàgina nova amb la paritat configurada, la converteix en una pàgina d'una sola columna amb una àrea de text definida per parts.margins, compon el disseny d'obertura sobre tota la pàgina i torna a saltar després de la línia de tancament perquè el capítol següent (amb el seu propi breakBefore.parity) comenci en una pàgina neta. Amb els valors per defecte d'H1, això dona la seqüència clàssica: pàgina de part en una pàgina senar, pàgina parella en blanc i capítol a la pàgina senar següent.
const config: PostextConfig = {
parts: {
breakBefore: { parity: 'odd' },
breakAfter: { enabled: true, parity: 'any' },
margins: { top: { value: 9, unit: 'cm' }, left: { value: 3, unit: 'cm' }, right: { value: 3, unit: 'cm' } },
design: {
elements: [
{
kind: 'text', id: 'number', content: 'Part {numberRoman}',
fontSize: { value: 12, unit: 'pt' }, fontWeight: 600, align: 'left',
placement: { anchor: { to: 'page', edge: 'top-left' }, offset: { x: { value: 3, unit: 'cm' }, y: { value: 5, unit: 'cm' } }, size: { width: 'auto', height: 'auto' } },
},
{
kind: 'text', id: 'title', content: '{titleText}',
fontSize: { value: 28, unit: 'pt' }, fontWeight: 700, align: 'left', overflow: 'wrap',
placement: { anchor: { to: '#number', edge: 'below' }, size: { width: { value: 15, unit: 'cm' }, height: 'auto' } },
},
],
},
bodyStyle: { fontSize: { value: 11, unit: 'pt' }, numberColor: { hex: '#AA0000', model: 'hex' } },
},
};:::part{number="I" title="Fonaments"}
1. El fanal i les seves parts
2. Retallar el ble
3. Llegir el temps
:::
# El fanal i les seves parts| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
page | boolean | true | Si un :::part obre una portadella. Amb false, no s'obre cap pàgina ni es compon el contingut del bloc: el número, el títol i la paleta de la part s'apliquen a partir del contingut següent, sense salt propi. Ús típic: htmlViewer., una edició en pantalla sense portadelles. |
breakBefore.parity | HeadingBreakParity | 'odd' | Paritat de la pàgina on s'obre la part. Té els mateixos valors i les mateixes regles sobre a qui pertanyen les pàgines en blanc que el breakBefore dels encapçalaments: una pàgina en blanc inserida per obtenir la paritat pertany a la part (el seu {partTitle} ja correspon a la part nova); la pàgina separadora obligatòria de 'always-*' pertany al contingut anterior. |
breakAfter.enabled | boolean | true | Passa a una pàgina nova el contingut que ve després de la línia de tancament. Amb false, continua a la columna única de la pàgina de part. |
breakAfter.parity | HeadingBreakParity | 'any' | Paritat d'aquesta pàgina nova. Deixa-la en 'any' perquè el breakBefore.parity del capítol següent decideixi si cal una pàgina parella en blanc. El salt s'aplica en col·locar el bloc següent, així que una part que tanca el document no deixa una pàgina buida al final. |
margins | PageMargins | marges de pàgina | Àrea de text de la pàgina de part: la columna única per on corren els blocs de dins del contenidor. Cada costat que no es defineix hereta el marge de pàgina; mirror intercanvia l'interior i l'exterior a les pàgines parelles exactament com els marges de pàgina. |
design | DesignSlot | buit | Disseny d'obertura. El seu contenidor és la caixa de tall de la pàgina, així que els ancoratges al contenidor i a 'page' coincideixen, i 'bleed' arriba fins a la sang quan les marques de tall estan activades. És purament decoratiu: no reserva mai espai per al text; augmenta margins.top perquè el text no se superposi al disseny. Si és buit, es genera un text per defecte, {number} {titleText}, amb la tipografia de l'H1 a la cantonada superior esquerra de l'àrea de text i el numberSeparator de l'H1 entre el número i el títol. |
versoDesign | DesignSlot | buit | Disseny de la pàgina parella en blanc que segueix la pàgina de part (el revers del full separador): el mateix contenidor i els mateixos marcadors que design. Deixa'l buit per a una pàgina parella llisa. Només es pinta quan la pàgina que segueix la de part queda en blanc, cosa que requereix un salt amb paritat: consulta El disseny del verso més avall. |
bodyStyle.fontFamily, fontSize, lineHeight, color, textAlign | com a bodyText | hereten de bodyText | Tipografia dels paràgrafs, les cites i els elements de llista de dins del contenidor. Els gruixos, els colors d'èmfasi i la partició de mots surten del text de cos. |
bodyStyle.bulletColor | ColorValue | unorderedLists.color | Color dels pics de les llistes no ordenades de dins de la part. |
bodyStyle.numberColor | ColorValue | orderedLists.color | Color dels números de les llistes ordenades de dins de la part. Els números van sempre amb el gruix de negreta del text de cos, perquè una llista de capítols es llegeixi com un índex. |
bodyStyle.unorderedLists | UnorderedListsConfig | — | Substitucions parcials que s'apliquen sobre les unorderedLists del document dins de la part, després de bulletColor. Els valors generals passen als nivells que els heretaven; les entrades de levels només s'apliquen al seu nivell. |
bodyStyle.orderedLists | OrderedListsConfig | — | Substitucions parcials que s'apliquen sobre les orderedLists del document dins de la part, després de numberColor i del gruix de negreta: per exemple, un separator '•' amb una separatorFontFamily i un separatorColor propis per a la llista de capítols d'una obertura de part. |
#Marcadors del disseny de part
El disseny resol el conjunt de marcadors d'encapçalament amb els valors de la part: {titleText} és el title de la línia d'obertura; {number}, el number tal com s'ha escrit; {numberDecimal}, {numberRoman}, {numberRomanLower}, {numberAlpha} i {numberAlphaLower} el tornen a formatar. El número s'interpreta com a decimal, com a numeral romà o com a numerals xinesos, amb les paraules del voltant o sense ("IV", "iv", "4", "4", "四", "卷四" i "第四卷" donen {numberDecimal} = 4), i en qualsevol altre cas aquests marcadors es resolen com a ''. També hi ha disponibles {partTitle} / {partNumber}, {chapterTitle} / {chapterNumber} (el capítol anterior a la part), {pageNumber}, {totalPages}, {bookTotalPages} i els marcadors de metadades. {attr.<key>} llegeix els atributs de l'H1 del capítol actual.
#El disseny del verso
versoDesign decora la pàgina que segueix la de part quan aquesta pàgina no té contingut: el revers del full separador. La part per si sola no deixa mai aquesta pàgina en blanc. breakAfter.parity val 'any' per defecte, així que el contingut de després del bloc comença a la pàgina següent, tret que alguna cosa demani una paritat:
- El títol del capítol següent. El
breakBeforeper defecte de l'H1 és'always-odd', i'odd'fa el mateix després d'una pàgina de part senar: el capítol passa a la pàgina senar següent i la pàgina parella queda en blanc. El disseny de la pàgina parella es pinta. parts.breakAfter: { enabled: true, parity: 'odd' }. La part mateixa demana la pàgina senar següent, faci el que faci el títol següent. Fes-lo servir quan els capítols puguin començar en qualsevol cara (breakBefore.parity: 'any', obreakBefore.enabled: false).
Sense cap dels dos, el capítol comença a la pàgina parella i no es dibuixa el disseny de pàgina parella. Amb breakAfter.enabled: false, el contingut continua a la mateixa pàgina de part. La pàgina parella agafa la paleta de la part, així que un palette="band=#…" a la línia d'obertura també en canvia els colors.
parts: {
breakBefore: { parity: 'odd' },
breakAfter: { enabled: true, parity: 'odd' }, // sempre queda un verso en blanc per pintar
versoDesign: {
elements: [{
kind: 'box', id: 'campo',
style: { backgroundColor: { hex: '#b07d2b', model: 'hex', paletteId: 'band' } },
placement: { anchor: { to: 'page', edge: 'top-left' }, size: { width: 'fill', height: 'fill' } },
}],
},
}Una part que tanca el seu capítol. En un llibre maquetat capítol a capítol (el Sandbox, buildBundle), un bloc :::part pot ser un capítol per si sol, o el final d'un capítol. En aquest cas, la pàgina de part és l'última del capítol, i el capítol següent s'encarrega del que la part ha deixat pendent: aplica breakAfter abans del primer bloc i pinta versoDesign a la primera pàgina, si queda en blanc. Les pàgines surten igual que si tot el llibre fos un sol document. Després de la línia de tancament només hi pot haver directives que no col·loquen res (:::numbering, :::space); qualsevol altra cosa és contingut del capítol, que llavors fa el salt pel seu compte. Un capítol buit just després de la part és una pàgina pròpia: aquesta pàgina és la pàgina parella. Una aplicació amfitriona que maqueta els capítols pel seu compte obté aquesta informació de continuationAfter(), que retorna afterPartPage: true per a un capítol que acaba amb una part; passa-la a la continuation del capítol següent.
#El contenidor :::part
Una línia :::part{number="…" title="…"} obre la part, i una línia amb només ::: la tanca; els dos atributs són opcionals (per defecte, ''). Els blocs que hi ha entremig (normalment, la llista de capítols) corren per la columna única de la pàgina de part amb bodyStyle, a partir de margins.top; si el contingut és més llarg que la pàgina, continua en pàgines normals. La pàgina es classifica com a role: 'part' (VDTPage.partInfo en conté el número i el títol), de manera que els elements de capçalera i de peu de pàgina s'hi poden adreçar o se la poden saltar amb pages: 'part' / pages: 'body'; el backend PDF afegeix la part a l'esquema, per sobre dels seus capítols. Un contingut buit (:::part{…} seguit directament de :::) és el cas habitual i també genera la pàgina: dues parts seguides no comparteixen mai pàgina. Un :::part niat dins d'una altra part es converteix en una part de primer nivell.
Un tercer atribut, palette="<id>=<hex>[, <id>=<hex>…]", dona a la part uns colors propis: a la pàgina de part i a totes les següents, fins a la part següent, cada color de disseny (capçalera, peu de pàgina, banda d'obertura, dissenys de la part i de la pàgina parella) vinculat a un d'aquests ids de paleta agafa el valor de la part en lloc del de la paleta del document. Així, les seccions d'un llibre canvien el color de la pestanya de la cantonada, del punt de la capçalera i de la banda d'obertura de capítol sense necessitat d'un segon disseny: :::part{number="II" title="…" palette="band=#f6c297"}. El flux de text també ho segueix: en aquestes mateixes pàgines, qualsevol color del flux igual al valor base d'una entrada de paleta substituïda (títols, colors de negreta, de cursiva i de referències, pics i números de llista, etiquetes i barres dels peus, text, filets i farciments de taules —capçalera, cos, files alternes i farciment propi d'una cel·la—, requadres —fons, vora, franja i títol— i xips —farciment, contorn i text—) agafa el valor de la part, de manera que un headings.levels[1].color vinculat a band compon els títols de cada secció amb el seu color. Les mostres de color en línia conserven el color que s'hi ha escrit. Els parells se separen amb comes, punts i comes o espais; = o : uneixen l'id i el color, i la # és opcional. Una part continua vigent després de la línia de tancament: {partTitle}, {partNumber} i la paleta segueixen el flux fins als capítols posteriors i, a través de continuation.part, que retorna continuationAfter(), fins als capítols compostos per separat, de manera que el segon capítol d'una secció mostra la secció a les capçaleres exactament igual que el primer.
Dues entrades de la paleta poden compartir el valor base i, tot i així, tenir valors diferents en una part, quan la part en substitueix una i l'altra no, o quan els dona colors diferents. El valor per si sol no indica de quina entrada ve un color del flux, així que cada color del flux s'associa amb els paràmetres de què pot venir i agafa el valor al qual remeten aquests paràmetres. Es distingeixen:
- els colors del text d'un bloc: el color del text, els de negreta, de cursiva i de referències, el pic o el número de llista i el separador que segueix el número. Amb
bodyText.colorvinculat ainkibodyText.boldColorvinculat aaccent, tots dos#1a1a1a, una part ambpalette="accent=#b8413d"canvia el color de les negretes i deixa igual el text; si el que es vincula aaccentésunorderedLists.color, canvia el color dels pics i deixa igual el text dels elements; - cada nivell d'encapçalament, i cada estil d'encapçalament que fixa un color;
- el text d'una fila de l'índex general, el número de la fila, el número de pàgina i el subtítol;
- en cada estil de requadre, els farciments (fons, franja, pestanya), la vora, els filets (del marcador i de la pestanya) i el text (títol, icona, glif del marcador, text de la pestanya);
- cada color de cada estil de taula, de xip i de peu. Un estil de taula amb nom es distingeix de
tableStyle, i l'estil de peu d'un tipus de recurs, decaptionStyle. El farciment propi d'una cel·la segueix el seu propi vincle.
Hi ha un cas que es resol per valor: paràmetres de llocs diferents que fixen el mateix color d'un bloc. Per exemple, bodyText.color, bodyText.blockquote.color, el color d'un estil de paràgraf i el body.color d'un estil de requadre fixen tots el color del text d'un bloc. Quan dos d'aquests paràmetres remeten a entrades que comparteixen el valor base i la part les separa, el color agafa la substitució (l'última escrita, si se substitueixen totes dues). Dona a aquestes entrades valors base propis.
const resolved = resolvePartsConfig(config.parts, resolvedPage, resolvedBodyText, resolvedUnorderedLists, resolvedOrderedLists);
// => marges omplerts des de la pàgina, bodyStyle des del cos / les llistes
const minimal = stripPartsDefaults(config.parts);
// => undefined quan només queden valors estàtics per defecte#Estils d'encapçalament
La propietat headingStyles declara estils amb nom que un document aplica a un encapçalament amb # Título {style="<id>"}. Un estil fa dues coses. D'una banda, substitueix la tipografia, el disseny i la numeració del nivell de l'encapçalament (qualsevol camp d'una entrada de nivell excepte level: font, cos, color, breakBefore, span, advancedDesign, textTransform, hidden, numberingTemplate…). De l'altra, determina la secció que obre l'encapçalament: les pàgines de la secció, fins al següent encapçalament del mateix nivell o superior (de qualsevol nivell amb sectionEnd: 'heading'), agafen les capçaleres, la geometria de pàgina, la tipografia del text de cos i la paleta de l'estil. Així, els preliminars d'un llibre (un pròleg en una sola columna ampla, amb folis en xifres romanes i bandes blaves) poden conviure amb un manual a dues columnes i numeració decimal sense una segona configuració.
const config: PostextConfig = {
headingStyles: [
{
id: 'preliminar',
numbered: false,
breakBefore: { enabled: true, parity: 'odd' },
span: 'page',
advancedDesign: { enabled: true, minHeight: { value: 52, unit: 'mm' }, slot: { elements: [/* bandes, `{titleText}` */] } },
header: { elements: [/* foli | filet | `{title}. {subtitle}` */] },
margins: { left: { value: 50, unit: 'mm' }, right: { value: 17, unit: 'mm' } },
layout: { layoutType: 'single' },
bodyStyle: { fontSize: { value: 10.5, unit: 'pt' }, textAlign: 'justify' },
palette: { band: '#547396' },
},
],
};# Pròleg {style="preliminar"}| Propietat | Tipus | Per defecte | Descripció |
|---|---|---|---|
id | string | — | Identificador al qual fa referència {style="…"} en una línia d'encapçalament. Un id desconegut deixa l'encapçalament tal com està. |
name | string | id | Nom llegible (només per a la interfície de l'editor). |
numbered | boolean | true | Si l'encapçalament compta: fa avançar el comptador del seu nivell (els números de numberingTemplate, el {h1} de la numeració de recursos), l'ordinal de capítol que hi ha darrere de {chapterNumber} i el número que imprimeix l'índex general. false per a un pròleg, una llista d'autors o un índex: el primer capítol numerat que ve després continua sent el capítol 1, i {chapterNumber} queda buit a les pàgines d'aquests encapçalaments. |
toc | boolean | true | Si :::toc llista l'encapçalament. Cada encapçalament ho pot canviar amb {toc="false"} / {toc="true"}. |
runningChapter | boolean | true | Si un encapçalament de nivell 1 amb aquest estil passa a ser el capítol en curs, és a dir, el que indiquen {chapterTitle}, {chapterNumber}, {attr.<key>} i les formes …AtTop a la seva pàgina i a les següents. false per a una làmina, un mapa o una portadella que es compon com a H1 dins d'un capítol: les capçaleres se'l salten, també a la seva pàgina, i continuen indicant el capítol que interromp; tampoc no posa la paraula guia h1. L'encapçalament continua comptant si és numbered (el seu disseny llegeix el seu propi {chapterNumber}), i :::toc el continua llistant si és toc. Si a més té toc: false, no té marcador al PDF: la làmina d'un capítol, a la pàgina anterior a l'obertura del capítol, deixa els marcadors del PDF als capítols. Els encapçalaments d'altres nivells no tenen en compte aquesta opció. Amb el valor per defecte, les pàgines que vénen després d'una làmina imprimeixen el títol de la làmina. Un prefaci o un pròleg amb numbered: false continua sent un capítol per si mateix i conserva el valor per defecte. L'opció només canvia el capítol que indiquen els marcadors: l'estil continua obrint una secció pròpia, com qualsevol estil d'encapçalament, de manera que, fins al següent encapçalament de nivell 1, les pàgines agafen les zones de disseny de capçalera, els marges, les columnes, l'estil del text de cos i la paleta de l'estil de la làmina (i, on l'estil no fixa res, els del document), no els d'una secció amb estil que hagués obert el capítol interromput. En un llibre compost capítol a capítol, les capçaleres no passen d'un fitxer de capítol al següent, així que una làmina que obre un fitxer deixa buits els marcadors de capítol fins al primer encapçalament de capítol del fitxer. |
sectionEnd | 'level' | 'heading' | 'level' | On acaba la secció que obre l'estil. 'level': al següent encapçalament del mateix nivell o superior. 'heading': al següent encapçalament de qualsevol nivell. Una portada composta com a únic encapçalament de nivell 1 del llibre, amb els capítols al nivell 2, porta 'heading': les seves capçaleres (sovint buides), marges, columnes, estil del cos i paleta s'aturen al primer capítol en lloc d'estendre's a tot el llibre. El disseny, la numeració i el capítol en curs del mateix encapçalament no canvien. Vegeu l'exemple sota aquesta taula. Des de postext 1.45. |
| camps de nivell | com a headings.levels[] | els valors del nivell | fontFamily, figureStyle, fontSize, lineHeight, fontWeight, italic, color, marginTop, marginBottom, snapToGrid, regainGrid, snapTopToGrid, numberSeparator, numberPosition, breakBefore, span, spanBreak, advancedDesign, textTransform, letterSpacing, lineSpan, indent, firstLineIndent, jidori, dropCap, hidden: cada camp que es fixa substitueix el valor del nivell per als encapçalaments d'aquest estil (dropCap: false treu la caplletra del nivell). breakBefore es combina camp per camp amb el del nivell: un estil que només fixa parity conserva l'enabled del nivell, i un que només fixa enabled: true conserva la paritat del nivell (fins a postext 1.4, en canvi, el camp que faltava s'omplia amb el valor sense salt). Un figureStyle fixat aquí s'aplica a la família del nivell on es fa servir l'estil (vegeu Estils de xifres). |
numberingTemplate | string | la del nivell | Plantilla amb què es numeren els encapçalaments de l'estil, en lloc de la del seu nivell (els mateixos marcadors que levels[].). El comptador continua sent el del nivell: un estil d'apèndix amb 'Apèndix {1:A}' després de cinc capítols imprimiria Apèndix F, així que cal reiniciar el compte amb {startAt=1} al primer apèndix. '' no imprimeix cap número, tot i que l'encapçalament continua comptant: ni tan sols l'ordinal de capítol que l'índex general i {chapterNumber} mostren per a un encapçalament de nivell 1 sense plantilla. El número apareix al flux, al {number} del disseny de l'estil, a l'índex general i a {chapterNumber}. |
header, footer | DesignSlot | els del document | Capçaleres i peus de pàgina de les pàgines de la secció, en lloc de header / footer (els filtres parity i pages dels elements continuen aplicant-se). Una zona de disseny buida els suprimeix. |
margins | PageMargins | marges de pàgina | Àrea de text de les pàgines de la secció; cada costat que no es fixa hereta el marge de pàgina, mirror inclòs. S'aplica a les pàgines que obre la secció; combina-ho amb breakBefore. |
layout | LayoutConfig | layout | Disposició de columnes de les pàgines de la secció (layoutType, gutterWidth…): una sola columna ampla per a un pròleg en un llibre a dues columnes. El seu columnRule es dibuixa a les pàgines de la secció, i cada camp que no fixa agafa el valor de layout.columnRule del document, de manera que una secció que només canvia les columnes conserva el filet del document (vegeu Filet de columna). |
bodyStyle | PartsBodyStyleConfig | hereta bodyText | Tipografia dels paràgrafs, les cites i les llistes de la secció: els mateixos camps que parts.bodyStyle. |
palette | Record<string, string> | {} | Substitucions de paleta (id → hex) per a les pàgines de la secció, per sobre de les de la part en curs: el mateix mecanisme que l'atribut palette d'una part, i amb el mateix abast. No només afecta les zones de disseny compostes en aquestes pàgines (capçaleres, la banda d'obertura: qualsevol color vinculat a un id substituït), sinó també el flux de text, per valor: qualsevol color del flux igual al valor base d'una entrada substituïda (encapçalaments, colors de negreta, de cursiva i de referències, pics i números de llista, etiquetes i barres dels peus, text, filets i farciments de taula, requadres —fons, vora, franja i títol— i xips —farciment, contorn i text—) agafa el valor de la secció, igual que dins d'una part, també quan dues entrades comparteixen el valor base (vegeu El contenidor :::part). Les mostres de color en línia conserven el color que s'hi ha escrit. També canvia el color de la pàgina: si page.backgroundColor està vinculat a una entrada substituïda (o, sense vincle, té el seu valor base), les pàgines de la secció es pinten amb el valor de la secció, de manera que les pàgines d'economia d'un diari surten en color salmó i les altres en blanc. Des de postext 1.18. |
Una secció acaba al següent encapçalament del mateix nivell o superior: un # sense estil després d'un amb estil torna a les capçaleres i a la geometria del document; un # amb estil obre la seva pròpia secció. Les pàgines que la secció deixa en blanc per paritat hi pertanyen, com passa amb els títols de capítol. Amb sectionEnd: 'heading' la secció es tanca al següent encapçalament de qualsevol nivell, que és el que necessita una portada composta com a únic encapçalament de nivell 1 del llibre:
headingStyles: [
{ id: 'cover', numbered: false, toc: false, header: { elements: [] }, footer: { elements: [] }, sectionEnd: 'heading' },
],# El faroner {style="cover"}
## La sala del llum
…La pàgina de la portada no imprimeix capçaleres, i des de La sala del llum les pàgines tornen a prendre la capçalera i el peu del document. Amb el valor per defecte, 'level', la secció de la portada duraria fins al següent encapçalament de nivell 1, que aquest llibre no té, i cap de les seves pàgines no portaria capçalera.
Un salt de pàgina no substitueix el salt de l'encapçalament. Un estil hereta el breakBefore del seu nivell (el del nivell 1 és, per defecte, { enabled: true, parity: 'always-odd' }), i l'encapçalament l'aplica sigui on sigui, fins i tot just després d'un :::pagebreak. El salt de pàgina obre una pàgina nova, i després l'encapçalament demana igualment el costat de la doble pàgina que li correspon. Amb parity: 'odd', un salt que cau en una pàgina parella va seguit d'una pàgina en blanc, de manera que l'encapçalament comença a la pàgina senar següent. Amb 'always-odd' s'hi afegeix, a més, la pàgina separadora, i el salt de pàgina no canvia res, perquè l'encapçalament hauria obert aquesta pàgina de totes maneres. Un estil que ha de començar a la pàgina que obre un salt manual, com un índex general després de la portada, desactiva el seu propi salt:
headingStyles: [
// Comença on el deixa el text: a la pàgina que va obrir el `:::pagebreak` anterior.
{ id: 'contents', numbered: false, toc: false, breakBefore: { enabled: false } },
],Per conservar una pàgina pròpia sense triar costat, fes servir en lloc d'això breakBefore: { parity: 'any' } i prescindeix del :::pagebreak.
A quina secció pertany una pàgina. Les capçaleres i la paleta es trien per pàgina, no per encapçalament. Una pàgina agafa la secció vigent després de l'últim canvi de secció que s'hi produeix: quan una secció acaba i una altra comença a la mateixa pàgina (dues lletres curtes d'un diccionari, per exemple), la pàgina porta les capçaleres i la paleta de la segona; quan una secció amb estil acaba a mitja pàgina en un encapçalament sense estil, la pàgina torna a les del document. {chapterTitle} segueix la mateixa regla: una pàgina on es troben dos capítols mostra el títol del segon. Les pàgines en blanc segueixen la regla dels títols de capítol: una pàgina en blanc de paritat (blankForParity) pertany a la secció que s'obre després, i la separadora que afegeix un salt 'always-odd' / 'always-even' (blankForForce), a la secció anterior. Una pàgina divisòria de part tanca la secció oberta.
# A {style="letra"}
Abac, abella.
# B {style="letra"}
Babel, bavall… (continua a la pàgina següent)Les dues lletres comencen a la pàgina 1, així que la pàgina 1 agafa les capçaleres de la secció B: una pestanya d'osca posada a la capçalera de l'estil hi diu «B», i cap pàgina no porta la pestanya de l'«A». Dona a cada secció una pàgina pròpia (breakBefore) quan totes necessiten la seva pestanya.
Apèndixs amb lletra després de capítols numerats, i una pàgina de dedicatòria que surt a l'índex general i als marcadors del PDF, però sense títol a la pàgina:
headingStyles: [
{ id: 'apendice', numberingTemplate: 'Apèndix {1:A}' },
{ id: 'silencioso', hidden: true, numbered: false },
],# Dedicatòria {style="silencioso"}
Per a M., que va llegir tots els esborranys.
# Mètode
…
# Qüestionari {style="apendice" startAt=1}
# Dades en brut {style="apendice"}Amb numberingTemplate: '{1}.' al nivell 1, els capítols imprimeixen 1., 2.…, i els apèndixs Apèndix A i Apèndix B. La dedicatòria obre la seva pàgina (el breakBefore del seu nivell), només imprimeix el paràgraf i continua apareixent com a Dedicatòria a :::toc, a les capçaleres amb {chapterTitle} i als marcadors del PDF; afegeix toc: false a l'estil per deixar-la fora de l'índex general. Una làmina o un mapa que es compon com a H1 enmig d'un capítol demana el contrari que la dedicatòria: un estil amb runningChapter: false (normalment amb numbered: false i toc: false) fa que les capçaleres continuïn indicant el capítol que interromp.
const resolved = resolveHeadingStylesConfig(config.headingStyles, resolvedPage, resolvedBodyText, resolvedUnorderedLists, resolvedOrderedLists);
// => sobreescriptures de nivell normalitzades, marges presos de la pàgina, bodyStyle del cos
const minimal = stripHeadingStylesDefaults(config.headingStyles);
// => undefined quan no queda cap estil