Configuració: vídues, òrfenes i equilibratge

#Òrfenes, vídues, runts i regles de cohesió

Consulta Partició de mots i justificació per entendre la mecànica de demèrits que hi ha al darrere. Aquesta secció és la referència de les claus de bodyText que governen aquestes penalitzacions.

Més enllà de la partició de mots i els límits d'espaiat, la configuració del cos exposa les regles toves que eviten els salts de paràgraf estructuralment incòmodes. Totes s'injecten com a demèrits a l'algorisme de salt de línia Knuth-Plass: decanten la maquetació cap a salts nets sense imposar mai una regla dura. Posa a 0 qualsevol *Penalty per desactivar aquella penalització.

Sobre les línies curtes. Una línia curta (runt, en anglès) és l'última línia d'un paràgraf quan és massa curta per semblar una línia de text pròpiament dita, típicament una o dues paraules curtes encallades al final del paràgraf. Com que la comprovació es basa en l'amplada en píxels de la línia relativa a l'amplada de l'espai normal, runtMinCharacters s'adapta automàticament a la mida de font actual. Una paraula curta visualment més ampla que runtMinCharacters × anchoDeEspacio és vàlida; una paraula més estreta que això (o veritablement sola) dispara la penalització. El llindar compta espais entre paraules, que fan més o menys la meitat que una lletra: el valor per defecte, 20, equival a una última línia d'unes 8 a 12 lletres. Tota línia curta costa la penalització sencera, així que entre dos finals per sota del llindar l'algorisme conserva les línies més atapeïdes de dalt; gradedRuntPenalty valora cadascun segons el que li falta i guanya el final més llarg. Per a qui tingui curiositat matemàtica: amb el runtPenalty per defecte de 1000, evitar una línia curta domina sobre qualsevol alternativa que exigís un estirament de l'espai entre paraules de fins a aproximadament r≈2,15.

Toves, no dures. Cap d'aquestes regles no pot impedir un salt: el motor sempre produeix una maquetació. Són demèrits: l'algorisme combina en una única optimització global la "badness" (desigualtat), el cost de la partició de mots, la suavitat de classe d'encaix i aquestes penalitzacions estructurals, i tria el conjunt de salts amb el cost total més baix. Si necessites una garantia més dura, puja la penalització; si un document concret es llegeix millor amb la penalització relaxada, abaixa-la.

#Equilibratge de columnes

Les editorials esperen que cada columna comenci a la part superior de la pàgina i acabi alineada amb la part inferior. Les regles de ruptura (protecció d'òrfenes i vídues, títols units al seu text, figures indivisibles) deixen columnes curtes de manera natural — una o més línies de retícula de base buides al final. Amb l'equilibratge activat, el motor fa el que faria un maquetista, aplicant les seves palanques en ordre de prioritat editorial:

1. Una caixa que tanca la columna — un callout que acaba una columna curta baixa exactament l'espai que queda sota el seu peu, de manera que la seva vora inferior cau a l'última casella de retícula de la pàgina, a nivell amb l'última línia de la columna contigua. Ocupa aquest espai encara que sigui menor que una línia, sempre que res no passi a una altra columna. Per defecte actua abans que qualsevol altra palanca i es queda tot el buit, de manera que un requadre que comenta el paràgraf de damunt pot acabar diverses línies per sota d'aquest; amb closingBox: 'last' els encapçalaments, els finals de llista i les altres palanques d'espai prenen abans les línies senceres, i el requadre només el que deixen, i amb closingBox: 'off' no es mou mai.
2. Imatges amb zona segura — una imatge amb zona segura (Resource.safeArea, vegeu Format del document › Zona segura) col·locada en línia a la columna curta, o flotada al seu cap o al seu peu i només sobre ella, creix en línies senceres de retícula, retallada dins de la zona segura, fins a omplir la columna o fins que el retall arriba a la zona segura. Una imatge més alta no deixa cap forat a la pàgina, així que actua abans d'afegir cap espai; un flotant al cap d'una columna d'una pàgina o banda on els caps de columna queden anivellats (vegeu més avall) no creix. S'anota com a flexFigure. No té cap ajust propi: només creix una imatge el recurs de la qual marca una zona segura.
3. Encapçalaments — s'afegeixen línies completes de retícula al marge superior dels encapçalaments de la columna curta. Quan calen diverses línies i la columna conté diversos encapçalaments, les línies es reparteixen entre ells, deixant sempre la major part a l'encapçalament més important (un h2 en rep més que un h3). Els encapçalaments situats al principi d'una columna no reben mai espai addicional, de manera que les columnes continuen començant a la part superior — llevat d'un encapçalament just sota una figura o taula que encapçala la seva columna en una pàgina que flueix cap a la següent: l'espai va damunt d'aquest encapçalament, sota la figura. Un encapçalament pren així com a màxim maxLinesBeforeLoose línies (dues per defecte) abans de provar les palanques següents, i les altres, fins a maxLinesPerHeading, només quan aquestes ja no poden donar més.
4. Finals de llista — quan els encapçalaments no poden absorbir tot el buit, s'afegeix una línia de retícula on acaba una llista o enumeració (l'aire després d'una llista es llegeix amb naturalitat), amb un màxim per llista.
5. Sota fórmules, caixes i figures — després va una línia de retícula sota una fórmula destacada o una caixa després de la qual segueix el text (stretchAfterDisplays; es llegeix com a marge del mateix element), i sota una figura o taula que encapçala la columna (stretchAfterFloats, amb el màxim de maxLinesAfterFloat).
6. Paràgrafs correguts — com a últim recurs, es recompon un paràgraf de la columna amb una línia més (el \looseness=+1 de TeX), triant el paràgraf més llarg perquè l'espaiat addicional es dilueixi de manera invisible. La solució correguda només s'accepta quan totes les seves línies queden per sota de bodyText.maxWordSpacing — el color tipogràfic mai no supera el límit que ja tinguis configurat. Requereix bodyText.optimalLineBreaking.

En una retícula de caràcters (cjk.grid, vegeu Composició xinesa › La retícula de caràcters) cada caràcter ocupa una casella d'un quadratí d'amplada i cada línia cau al pas de línies de la retícula, que és també la retícula de base. Allà l'equilibratge està desactivat per defecte, com en el text vertical: una pàgina composta línia a línia sobre una retícula, a la manera de la GB/T 9704, que compta 22 línies de 28 caràcters, deixa curta la columna que acaba curta. Una configuració que fixa enabled: true rep palanques que respecten la retícula: els encapçalaments, els finals de llista, les fórmules en bloc i les figures prenen línies senceres de la retícula, de manera que el text de sota es desplaça files senceres, i gridLines: 'off' deixa fora aquestes palanques per a una norma que no té cap fila buida per cedir. Un paràgraf xinès o japonès guanya una línia només quan cap espai entre dos dels seus caràcters no s'obre més de maxTracking, i no rep tracking a les seves lletres: una línia a la qual falta un caràcter reparteix un quadratí entre els seus espais, molt per sobre dels 0,01 em per defecte, així que en una retícula de caselles senceres la palanca de paràgrafs correguts gairebé mai no troba res. La caixa que tanca una columna i les imatges amb zona segura queden fora de la retícula per disseny i funcionen com a qualsevol altra pàgina.

L'última columna d'una pàgina només s'equilibra quan la pàgina flueix de manera natural cap a la següent — la pàgina final d'un capítol acaba curta de manera legítima. Aquesta pàgina, i una banda de tancament tallada a nivell per trailing, mantenen a més els caps de les seves columnes a la mateixa altura: no s'afegeix cap línia sota una figura o taula que encapçali una de les seves columnes (la palanca després de flotants), i un encapçalament o una caixa que obre una columna sota aquesta figura es queda al seu cap, digui el que digui stretchAfterFloats, igual que l'encapçalament que va just a sota d'una obertura span: 'page', a la columna d'aquesta obertura, de manera que cap columna no comença més avall que la veïna només per igualar els peus.

#Quina palanca ha actuat

La maquetació deixa constància de cada palanca que aplica, al bloc sobre el qual l'aplica: block.balancing al VDT que retorna buildDocument. Una prova d'impremta, un test o un informe poden dir per què una columna acaba alineada — i quines columnes no va poder tancar cap palanca. Els blocs que l'equilibratge deixa com estaven no porten balancing, i un document compost amb enabled: false no el porta en cap.

En una retícula de caràcters el document diu per què una columna pot acabar curta: doc.gridBalancing és { off: true } quan l'equilibratge està desactivat perquè la pàgina va sobre una retícula i la configuració no l'activa, i { gridLines: 'off' } quan actua sense les palanques de línies senceres; una columna que continua curta porta column.gridRefused, les palanques que la retícula li ha negat ('looseParagraph' quan un paràgraf només podia guanyar la seva línia traient els caràcters de les seves caselles, i les palanques de línies senceres amb gridLines: 'off'). Cap dels dos no apareix fora de la retícula.

interface VDTBalancing {
  levers: BalanceLever[]; // normalment una: un paràgraf després d'una llista pot prendre la línia de final de llista i a més guanyar una línia
  spaceAbove: number;     // px que les palanques d'espaiat han afegit damunt del bloc (0 si només ha actuat looseParagraph o flexFigure)
  bodyGrowth?: number;    // flexFigure: px que ha crescut la imatge, retallada dins de la zona segura
  extraLines?: number;    // looseParagraph: línies que ha guanyat el paràgraf
  tracking?: number;      // looseParagraph: el tracking amb què les ha guanyades, en mil·lèsimes d'em (0 = només amb l'espaiat entre paraules)
}
type BalanceLever = 'trailingCallout' | 'flexFigure' | 'heading' | 'listEnd' | 'afterDisplay' | 'afterFloat' | 'looseParagraph';

Els talls anivellats es registren a les columnes que tallen: column.bandCapped val true a tota columna tallada a nivell (la banda que deixa un bloc d'amplada de pàgina, una banda de tancament), i column.trailingCap marca a més la banda de tancament d'un capítol o del document (trailing).

import { buildDocument } from 'postext';
 
const doc = buildDocument(content, config);
for (const page of doc.pages) {
  page.columns.forEach((column, i) => {
    const levers: string[] = column.blocks.flatMap((block) => block.balancing?.levers ?? []);
    if (column.trailingCap) levers.push('banda de tancament anivellada');
    else if (column.bandCapped) levers.push('banda anivellada');
    if (levers.length > 0) console.log(`pàgina ${page.index + 1}, columna ${i + 1}: ${levers.join(', ')}`);
  });
}
// pàgina 3, columna 1: heading, heading
// pàgina 3, columna 2: listEnd, looseParagraph